Tarda

Un relat de: bufanúvols

L'ombra de la tarda voreja el teu coixí.
Respires lentament, profundament dormint
i se senten les persianes i el vent,
i els colors del mar em recorden altres estius,
en la calma, quan tot just són les sis.
Anys ençà, quan nedàvem pels matins, t'hauria despertat
i hauríem sortit a passejar per la serra.
De tornada, potser, hauries volgut una orxata
i jo un te i hauríem sopat a la Sènia.
Com aquell vespre de l'estiu del nostre viatge a Itàlia.
Ara recordo la nit pels carrers de Pescara,
potser perquè vindrà una altra nit
i deixarem que passin les hores i els dies
i potser els anys i totes les vesprades, fent voltes
pels camins de l'Ebre, vestits de nit i de lluna.

Comentaris

  • tens una delicadesa en l'expressió que commou.[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 01-08-2007 | Valoració: 10

    És un plaer llegir-te. Tens l'habilitat de trametre tot el pes i alhora la suavitat de les teves emocions.

    Tot plegat és com una màgia..., quina meravella tenir aquest art, bufanúvols!!

    T'agraeixo que em llegeixis malgrat "les coses rares" i "obsesives" que escric. Té MOLT de mèrit i ho valoro en la seva justa mesura.

    una abraçada d'estiu que cremi, però, poc.