Tarda de diumenge

Un relat de: Montse Farrés Ubach

La tarda és poc distreta:
una estança, dos butaques,
els ulls fits en imatges
que panteixen sens fi
i el món sencer rere la finestra.
Hores enfilades envers el capvespre
i jo, ensopida, abaltida,
ni un sol batec de sang m’altera.
Quatre coses que estimo
a l’abast de la mà: folis, bolígraf,
llibres i un poema a mig fer.
La tarda ja ha envellit,
i, desvagada, d’esma, m’aixeco,
em faig passar la gana,
per desprès, en el silenci,
mirar d’enllestir aquest poema.

Comentaris

  • Una tarda coneguda[Ofensiu]
    Atlantis | 28-11-2018

    Una tarda mandrosa de diumenge, amb mal temps a fora i sola? les conec.

  • Sinceritat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-09-2014 | Valoració: 10

    Una sinceritat que ens apropa, fent-nos sentir també protagonistes del teu poema. Quants diumenges hem passat així? Jo, un fotimer. M'ha encantat la sinceritat i com dibuixes la tarda del diumenge, senzillament, emotivament,poèticament. Una abraçada.

    Aleix

  • Montse.[Ofensiu]
    Gabriel M. | 15-09-2014 | Valoració: 10

    Un poema magnífic. Amb aquella sensació de diumenge, d'escriptor, de relaxació i moments d'inspiració, barrejat amb una mena de quotidianitat.
    Una abraçada.

    Gabriel María P.

  • De sentiments...[Ofensiu]
    AVERROIS | 15-09-2014 | Valoració: 10

    ...es fan els poemes, de sensacions, de colors, de sorolls que t'envolten i omplen la teva vida. Cada segon té el seu color i el seu só, i tan sols cal, com has fet tu, donar-li forma perquè sigui real.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Montse Farrés Ubach

Montse Farrés Ubach

47 Relats

49 Comentaris

23343 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em vaig despertar un dia i vaig dir "Fins aquí!" i des d'aleshores que em vaig posar a escriure, i no he parat, era l'any 2010 i vaig aconseguir la proesa -de la que em sento molt orgullosa- de tirar endavant, i, sortir-me'n, de que es publiqués la biografia d'un amic (que se'n va anar, massa aviat) el llibre-coral "Jaume Juan Magriñà, cor de jazz" de la que vaig tenir-ne cura. Silva Editorial. a l'any 2012
Llavors, com que ja havia engegat, vaig llegir moltissim (ja acostumava a fer-ho) però ara -ben aconsellada per un gran amic escriptor-poeta- amb més interès, als poetes amb lletres grans de casa nostra i, fent un aiguabarreig de tots ells, vaig gosar provar d'escriure poesia, i en poc temps, ja en tenia un gruix considerable. Per contrastar altres opinions em vaig presentar a uns quants concursos, i he estat afortunada, conreant i recollint, una bona mota de guardons al llarg d'aquests dos anys, com també, veure inclosos, altres poemes meus, en diverses publicacions. Entre elles dues a ARC.
Silva Editorial ha apostat per mi i m'ha publicat un poemari "Converses amb ningú" i el vaig presentar el 27 de març d'aquest any 2014 a REUS, la ciutat on visc.
No puc més que agraïr el haver trobat en la poesia, allò que cercava, una eina indagadora de coneixement sobre mi mateixa, que em fa lliure i feliç.