Olor a benzina

Un relat de: Montse Farrés Ubach
Què desagradable em resulta
l’olor de benzina!
Però s’ha de proveir.
El cotxe assedegat
demana amb urgència beure.
Jo, aprofito. Estiro les cames.
Vaig al lavabo. Rere els sortidors.
hi ha un porxo de ciment,
un gos escarxofat sense ànims de bordar,
un tamboret de vímet i, damunt,
uns còmics que li donen la nota de color,
i un test petit, i, dins, una palmera grossa
que demana pluja a crits.
Perquè aquesta estranya planta?
Perquè el tamboret? Algú hi seu?
Algú rega la palmera?
Algú pensa com jo?

Comentaris

  • Montse[Ofensiu]
    Gabriel M. | 05-06-2014 | Valoració: 10

    Curiosa i simpàtica manera de versar sobre la quotidianitat. Bons versos.
    Besada.

    Gabriel M.

  • Poesia de la quotidianeïtat[Ofensiu]
    iong txon | 05-06-2014

    com qui reflexiona en veu alta. Pensaments que tots hem tingut alguna vegada sobre alguna cosa intranscendent en aparença, que pot acabar essent un motiu inspirador d'un bonic poema. Llàstima del títol, perquè al segon vers ho ha escrit bé: en català sentim olor de …qualsevol cosa. M'ha agradat força. :)

    iong

  • Poesia de la quotidianeïtat[Ofensiu]
    iong txon | 05-06-2014

    com qui reflexiona en veu alta. Pensaments que tots hem tingut alguna vegada sobre alguna cosa intranscendent en aparença, que pot acabar essent un motiu inspirador d'un bonic poema. Llàstima del títol, perquè al segon vers ho ha escrit bé: en català sentim olor de …qualsevol cosa. M'ha agradat força. :)

    iong

  • Darrera...[Ofensiu]
    AVERROIS | 05-06-2014 | Valoració: 10

    ...de cada imatge que entra pels nostres ulls, hi ha una pregunta, un perquè?
    La vida ès així un recull de vivencies per gaudir, per preguntar-nos...Què hi fem aquí?
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Montse Farrés Ubach

Montse Farrés Ubach

47 Relats

49 Comentaris

23570 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em vaig despertar un dia i vaig dir "Fins aquí!" i des d'aleshores que em vaig posar a escriure, i no he parat, era l'any 2010 i vaig aconseguir la proesa -de la que em sento molt orgullosa- de tirar endavant, i, sortir-me'n, de que es publiqués la biografia d'un amic (que se'n va anar, massa aviat) el llibre-coral "Jaume Juan Magriñà, cor de jazz" de la que vaig tenir-ne cura. Silva Editorial. a l'any 2012
Llavors, com que ja havia engegat, vaig llegir moltissim (ja acostumava a fer-ho) però ara -ben aconsellada per un gran amic escriptor-poeta- amb més interès, als poetes amb lletres grans de casa nostra i, fent un aiguabarreig de tots ells, vaig gosar provar d'escriure poesia, i en poc temps, ja en tenia un gruix considerable. Per contrastar altres opinions em vaig presentar a uns quants concursos, i he estat afortunada, conreant i recollint, una bona mota de guardons al llarg d'aquests dos anys, com també, veure inclosos, altres poemes meus, en diverses publicacions. Entre elles dues a ARC.
Silva Editorial ha apostat per mi i m'ha publicat un poemari "Converses amb ningú" i el vaig presentar el 27 de març d'aquest any 2014 a REUS, la ciutat on visc.
No puc més que agraïr el haver trobat en la poesia, allò que cercava, una eina indagadora de coneixement sobre mi mateixa, que em fa lliure i feliç.