Mar de vinyes

Un relat de: Montse Farrés Ubach
El cel s’inflama a l’horitzó
i al davant, un mar de vinyes,
estiu nu, torrat de sol,
marges de rocam i sargantanes.
Esguardo estremida de cor
aquesta bellesa insòlita,
estesa, coneguda,
respir d’herbes aromàtiques.
Aquí trobes de bell nou,
la teva hora immortal
banyada de segles.
La terra porosa es clivella,
-la darrera pluja ja és un record-
i al seu recer, les oliveres, també.
M’apropo i cullo gotims madurs,
mel que regalima als llavis.
Acarono els pàmpols
amb la mà estesa a l’aire
i me’n vaig, amb ulls
negats d’aquests tons.
Aquí el món torna als orígens.
Bell a la mida del cor.



Comentaris

  • Vinyes [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 04-09-2014 | Valoració: 10

    La teva poesia transmet molta serenitat i dolçor, és un cant al setembre i al seu tresor.
    Felicitats i una forta abraçada.
    Pinya de rosa

  • Brindis[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-08-2014 | Valoració: 10

    Veus com escriure serveix positivament? Aquest poema és una passada, un reflex de benestar amb la natura més propera i més nostra. Terra, cel i trobar-se bé és tot un. Fantàstic! Una altra abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Montse Farrés Ubach

Montse Farrés Ubach

47 Relats

49 Comentaris

23592 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em vaig despertar un dia i vaig dir "Fins aquí!" i des d'aleshores que em vaig posar a escriure, i no he parat, era l'any 2010 i vaig aconseguir la proesa -de la que em sento molt orgullosa- de tirar endavant, i, sortir-me'n, de que es publiqués la biografia d'un amic (que se'n va anar, massa aviat) el llibre-coral "Jaume Juan Magriñà, cor de jazz" de la que vaig tenir-ne cura. Silva Editorial. a l'any 2012
Llavors, com que ja havia engegat, vaig llegir moltissim (ja acostumava a fer-ho) però ara -ben aconsellada per un gran amic escriptor-poeta- amb més interès, als poetes amb lletres grans de casa nostra i, fent un aiguabarreig de tots ells, vaig gosar provar d'escriure poesia, i en poc temps, ja en tenia un gruix considerable. Per contrastar altres opinions em vaig presentar a uns quants concursos, i he estat afortunada, conreant i recollint, una bona mota de guardons al llarg d'aquests dos anys, com també, veure inclosos, altres poemes meus, en diverses publicacions. Entre elles dues a ARC.
Silva Editorial ha apostat per mi i m'ha publicat un poemari "Converses amb ningú" i el vaig presentar el 27 de març d'aquest any 2014 a REUS, la ciutat on visc.
No puc més que agraïr el haver trobat en la poesia, allò que cercava, una eina indagadora de coneixement sobre mi mateixa, que em fa lliure i feliç.