L'esguard rebota

Un relat de: Montse Farrés Ubach

L’esguard rebota d’ací i d’allà
sobre el món vers l’albada
que no oblida res de la meva vida,
igual que les ventades
netegen el cel de núvols i impureses.
La balança es fa sensible,
com un vol d’ocell
i sostenen els somnis que s’enfilen
pel pou dels miralls.
Però pesa més el seguici dels dies
-com pluja que s’escola en terra assedegada.
Sóc rere la finestra i observo
el baf que entela els vidres
que em priva llibertat.
Només escolto el cel, sempre en silenci.

Comentaris

  • Darrere la finestra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-05-2014 | Valoració: 10

    Abans que res Montse, moltes gràcies pel teu comentari-poema. M'ha encantat per la seva senzillesa i profunditat. I veient el que escrius i com ho fas, ho entenc i m'alegra. Aquest poema desprèn tendresa i reflexió precioses, amb brevetat i claredat meridiana. Et felicito pel teu treball poètic dels darrers quatre anys i m'apunto el teu nom per anar-te llegint sovint. Una forta abraçada i felicitats pels premis rebuts!

    Aleix

  • Montse[Ofensiu]
    Gabriel M. | 29-05-2014 | Valoració: 10

    Un poema melancòlic i preciós de veres.
    Besada.

    Gabriel M.

  • Montse[Ofensiu]
    Gabriel M. | 29-05-2014 | Valoració: 10

    Un poema melancòlic i preciós de veres.
    Besada.

    Gabriel M.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Montse Farrés Ubach

Montse Farrés Ubach

47 Relats

49 Comentaris

23599 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em vaig despertar un dia i vaig dir "Fins aquí!" i des d'aleshores que em vaig posar a escriure, i no he parat, era l'any 2010 i vaig aconseguir la proesa -de la que em sento molt orgullosa- de tirar endavant, i, sortir-me'n, de que es publiqués la biografia d'un amic (que se'n va anar, massa aviat) el llibre-coral "Jaume Juan Magriñà, cor de jazz" de la que vaig tenir-ne cura. Silva Editorial. a l'any 2012
Llavors, com que ja havia engegat, vaig llegir moltissim (ja acostumava a fer-ho) però ara -ben aconsellada per un gran amic escriptor-poeta- amb més interès, als poetes amb lletres grans de casa nostra i, fent un aiguabarreig de tots ells, vaig gosar provar d'escriure poesia, i en poc temps, ja en tenia un gruix considerable. Per contrastar altres opinions em vaig presentar a uns quants concursos, i he estat afortunada, conreant i recollint, una bona mota de guardons al llarg d'aquests dos anys, com també, veure inclosos, altres poemes meus, en diverses publicacions. Entre elles dues a ARC.
Silva Editorial ha apostat per mi i m'ha publicat un poemari "Converses amb ningú" i el vaig presentar el 27 de març d'aquest any 2014 a REUS, la ciutat on visc.
No puc més que agraïr el haver trobat en la poesia, allò que cercava, una eina indagadora de coneixement sobre mi mateixa, que em fa lliure i feliç.