Cercador
tant de bo...
Un relat de: petitayasTant de bo la meva vida acabés aquí.
No tinc ganes de continuar, de seguir endavant, no hi ha ningú que em motivi per seguir la meva vida, res que em faci sentir bé. Tot es tan trist. Ja no tinc il·lusions ni tan sols una mica de esperança res, ni soc feliç feliç, fa moles de temps que no se que vol dir aquesta paraula
Ja no hi ha ningú que sigui capaç a fer-me sentir bé, i si m'hi sento es quan us veig a vosaltres dues però i que? Tampoc ens veiem tant
No vull continuar. No vull viure, es molt trist dir-ho, si però que voleu que hi faci? Ja no hi ha res que em faci sentir bé
Em rendeixo
Tant de bo em dormi i no em torni a despertar mai mes.
Comentaris
-
yesterday | 20-11-2007
Té raó. Per molt que ens enfonsem, el món no s'acaba, així que ànims.
Petons. -
aiiis[Ofensiu]Baiasca | 09-07-2007
Petita Yas...
Se com et sents. Jo també ho he sentit, com moltissimes altres persones. Pero el món no s'acaba en aquestes dues amigues de qui intueixo que parles en aquests textos.
Ja se que ara mateix el teu món gira al voltant de l'amistat que sents cap a aquestes amigues i aquesta relació que sembla que s'ha acabat(si busques entre els meus textos em sembla recordar que n'hi ha algun dedicat a elles), però aviat tard o d'hora descobriràs que hi ha mil coses més!! Coses que aniràs descobrint a poc a poc (no dic que t'oblidis de les teves amigues eh!)
Pensa que si et quedes clavada en aquest record pensant-hi i adorant-lo i idealitzant-lo, mai tindràs un moment per sortir al carrer i descobrir gent nova, olors noves, sons nous, aires nous...
Imagina que sempre has tingut una font a casa teva de la que sortia una bona aigua, aigua fresca, clara, aigua al cap i a la fi, i que un bon dia, s'asseca.
Intentes de mil maneres que torni a brollar, i mentre fas tots els esforços per què torni a sortir aigua, vas recordant l'aigua de la teva font com la millor aigua del món. Però tot i que no et vulguis resignar, la font s'ha assecat i tu segeueixes intentant-ho. Perseverant.
Quan veus que aquesta aigua que tant desitjes no surt, decaus i caus i et lamentes, i penses que mai podràs trobar aquesta aigua. I proves, i proves, i proves. I al final ho segueixes intentant d'esma, per costum i per inèrcia.
Mentrestant, en alguna altra banda, potser en una altra punta del teu jardí, o no, a l'altra banda de la ciutat, hi ha una nova font, amb una bona aiguaa, aigua fresca, clara, aigua al cap i a la fi, esperant que algú la bombi per ser utilitzada.
Suposo que hauràs entès el que et vull dir...
Espero que tot et vagi bé! I gràcies per comentar... :P
Jo fa temps que ja no escric res perquè he trobat altres vies per descriure tot el que sento i em passa... però m'agrada de tant en tant que algu em comenti perquè vol dir que algu em llegeix...
Bé, un cop t'he matat perquè t'he escrit una caxo de Bíblia, et deixo i t'envio una abraçada:
YasS