sentiments...

Un relat de: petitayas

Ja han passat dos mesos i.. tot ha canviat, tot es diferent entre nosaltres, ja no som els mateixos ni tu ni jo.. I la veritat es que jo ja no puc continuar d'aquesta manera amargant-me cada dia, totes les nits plorant.. tot es tant trist ara que ja no hi ets.. Mai dels mais.. havia estat hagi per una persona.. si, mai.. dia i nit pensant, recordant, somiant, plorant, cridant, malsons que venen i van, cada dia es el mateix, de fet per mi ja es una rutina.. i m'enfonso.. i caic segueixo caient i segueixo i no paro.. tot cada cop es mes negre.. ja ningú mi podrà treure d'allí.. es on he d'estar si tu no hi ets.. no hi ha res que em pugui salvar o agafar.. res.. tan sols tu..
I es que recordo els dies que em passat junts.. dies sencers, on el temps anava massa ràpid.. i es feia de nit i en teníem que tornar a separar per una merda distancia.. i si.. segueixo recordant tot el temps que vàrem passar junts.. totes les coses que vaig aprendre al teu costat, la de coses noves que vaig viure i vaig experimentar.. i que no hi falti las caminades que ens fèiem al parc.. però ara ja... dubto que les coses tornin a ser com abans.. enyoro els primers mesos.. tot era o si mes no o trobava tan fàcil.. tot.. mesos després ja les coses van començar a canviar.. enyoro tantes coses, t'enyoro si t'enyoro collons! I ara que? Ara res.. esperar.. si esperar.. pero esperar a que.. qui sap.. si tornéssim.. les coses com serien? Igual? Seriem els mateixos? Milers de preguntes que em venen al cap.. em moro de ganes per tornarte a veure, acariciar-te, abrasar-te.. però no.. això no crec que torni a passar.. i la veritat em fa molt mal de dir-ho i de pensar-ho.. si em faig mal.. no puc.. em supera..
Han passat vora 2 mesos.. i segueixo igual de malament, intentant fer-me la forta davant dels altres si.. però a la mínima.. que ja no hi tinc ningú a prop de mi, rebento, rebento i em poso a plorar.. que difícil s'em fa viure així..i que cada cop que penso, escric, somio o qualsevol cosa relacionada amb tu em surten les llàgrimes...
T'enyoro, et desitjo, t'estimo..

Comentaris

  • yesterday | 20-11-2007

    És sincer. M'agrada. Jo també agafo el boli i paper, i també escric sols quan ho necessito.
    Ets de Calella?

    Petons.

l´Autor

petitayas

6 Relats

10 Comentaris

6154 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00