si no haguesis estat així..

Si no haguessis estat tan orgullós…
Si de tant en tant m'hagues sentit un xic estimada. Si m'haguesis fet un detallet de tant en tant, que es això el que ens agrada a nosaltres les noies, que el nostre estimat ens fassi si més no tingui un detall amb nosaltres, tampoc demanem tant no ?
Has vist on ha arribat la teva orgulleseria ? No em sembla que no ho has vist encara.. segur que encara creus que la culpable de tot vag ser jo, sí, jo.. perque es clar com sempre tota la culpa era meva sempre sempre.
Mai et vas arribar a posar en el meu lloc.. Perque tu no saps com em sentia. I ara tu dire: Em sentia com una merda, exacte. El mon s'em queia a sobre nomes veure que tot era culpa meva segons tu.
El que passa es que jo no m'havia queixat mai de tu. Pero tu li possaves pegues a tot i jo vaig estar aguantant fins que ja no vaig poguer mes i obviament, vaig esclatar…
Jo em vaig enamorar d'aquell noi simpatic, rialler, "carinyós" pero no.. tot va cambiar al llarg del temps. Un temps una distancia…
La distancia, gran paraula.. avegades i penso.. si haguessim estat mes aprop hagues passat el mateix? Tambe ens haguessim vist mes.. pero no tu estaves a 1 h i mitja de mi…
Si no haguessis estat tan orgullós… la nostre historia a hores d'ara encara viuria…