A elles dues

Tinc una sensació estranya, si no sé… és alguna cosa dins meu que m'ho diu. Sento, que tard o d'hora marxareu, que els nostres camins es separen… el perque no el sé… però cada cop vaig notant que us aneu allunyant de mi… i sense vosaltres dues… jo em quedaré sola… si… perque no dir-ho, és cert. Em quedaré sola… però la veritat ja no em fa por quedar-m'hi sola… perque abans de conèixer-vos a vosaltres, ja ho estava de sola… i ara serà de nou el mateix per tant… seré forta… però de moment viure el temps que queda entre nosaltres. Si i el viure al màxim al cent per cent. Perque la veritat sense vosaltres, no n'hagués sortit de cap manera , m'heu ajudat tant… en els moments difícils… i tant, fèieu que aquells moment difícils quedessin en el oblit. Vosaltres, tot per mi. I si, i us ho repeteixo… me n'alegro d'haver-us conegut. I per sobre de tot, Gràcies.