Tant de bo...

Un relat de: Nostalgia

Gràcies per ser la meva inspiració,
gràcies per ser tu,
gràcies per ser sincera,
gràcies per escoltar-me,
gràcies per deixar-te escoltar,
gràcies per aguantar-me,
gràcies per compartir amb mi,
gràcies per....estimar-me

En la meva memòria,
hi ha grabats,
moments preciosos amb tu,
que no s'esborraran mai.

Qui sap com s'acabarà tot?
Només desitjo
que d'aquí uns anys
poguem llegir aquests versos
que t'escric
i recordar plegats
aquests instants tan bonics...

...ja sigui,
fent el café
o abraçats sota les estrelles
Tant de bo!

Comentaris

  • Un instant[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 28-09-2005

    compartit, és molt més que un instant.

    La senzillesa de les teves paraules no amaga el gran tresor que oculten. El saber dir que qualsevol cosa compartida amb aquesta persona ja és especial, ja sigui la cosa més absurda del món (fer un cafè, anar a comprar el pa) o restar junts sota les estrelles.

    Perquè la bellesa i la màgia no radiquen en el moment en sí, sinó en les persones que el comparteixen.

    Que mai se t'acabin aquests moments.

    Una abraçada.

    Salz.

  • tant de bo...[Ofensiu]
    Capdelin | 24-09-2005 | Valoració: 10

    puguis seguir escrivint poemes romàntics, nascuts dels sentiments i poder-los compartir amb la persona que estimis!!!

  • RainBow_CoLouRs | 22-09-2005 | Valoració: 10

    Tan de bo set compleixin tots aquests desitjos escrits en lletres que busquen paraules magiques.

    Tan de bo..

    Petons!

  • Hola a tots![Ofensiu]
    Nostalgia | 15-09-2005

    Gràcies pels comentaris. Sobre el que dius tu LLIBRE amb el tant de bo pretenia referirme a poder estar amb ella abraçats sota les estrelles, i es que prefereixo això abans que fer simplement el cafè amb ella.

    Una abraçada,
    Nostalgia

  • guau!!![Ofensiu]
    Becari | 15-09-2005

    jo prefereixo restar abraçat sota les estrelles que fent un simple cafe....... mmh...fantàstic

  • Llibre | 15-09-2005

    El poema comença amb l'agraïment. L'agraïment que sent la veu poètica vers el present, vers tot allò que l'envolta en aquests moments.

    I a continuació apareix el desig: Tant de bo...

    Un desig que pren forma més concreta en l'última estrofa:

    ...ja sigui,
    fent el café
    o abraçats sota les estrelles
    Tant de bo!


    I em queda un dubte: aquest darrer "tant de bo", es refereix encara al desig, o fa referència al "abraçats sota les estrelles"?

    LLIBRE

l´Autor

Foto de perfil de Nostalgia

Nostalgia

29 Relats

94 Comentaris

35536 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Nascut un 7 de Setembre de 1988. Sóc un noi senzill, enamorat, i amb ganes de viure. M'encanta escriure poesies, estic molt content de poder-les compartir amb tots vosaltres i també llegir-ne de vostres, que la veritat, n'hi ha de molt bones.

Una abraçada a tothom.

Nostàlgia.


Per a qualsevol cosa:
Nostalgia_1988@hotmail.com