Cercador
Tant a prop
Un relat de: edgar naúj- Compartir:
Al vespre he estat a prop
tant, que podia sentir l'aroma
de la seva pell.
Cada ona em portava la seva flaire
respirava a fons i omplia el meu cos.
La lluna reflexava el seu rostre
sé que la mirava'm alhora.
Tant lluny i tant a prop...
estirant la mà podia haver
acariciat els seus cabells...
Prudència, por, respecte...
actitut.
Silenci, solitut...
mestres de saviesa?
Comentaris
-
tan aprop tan lluny...[Ofensiu]ada | 07-08-2005
s'hauria de poder escriure un llibre màgic....on es
fes realitat tots aquells desitjos que la vida real...
ens prohibeix...tan lluny..tan aprop....
-
aquesta mirada....[Ofensiu]ROSASP | 04-08-2005
Es poden endevinar moltes coses entre el silenci i la solitud, mirant de fora endins i de dins enfora. Contemplant i sabent que a l'altre costat de món, o molt prop teu una altre persona està compartint aquesta mirada solitària i atenta, en un intent de gaudir d'uns instants de comprendre l'essència d'una continua recerca.
Reflexes de lluna, carícies i sospirs que formen part de la nostra part més humana.
M'alegra tornar-te a llegir!
Una abraçada!