Tan sols amor, tan sols ser feliç

Un relat de: Anònim

A vegades em pregunto
el perquè de tanta soledat,
la veritat és que no entenc
què he fet de malament
per merèixer un càstig tan sever.

No vaig trencar cap mirall
ni vaig passar sota l'escala
però la tristesa que em persegueix
al final sempre m'atrapa,
però ja no em ve de nou.

I així cada dia, quan cau el sol
veig que en la meva vida
quelcom que no va bé
i per molt que ho intento
no ser que haig de fer.

Potser sóc massa perfeccionista,
potser sóc massa idealista,
però el que desitjo és tan senzill:
tan sols vull amor,
tan sols ser feliç.

Comentaris

  • holaaa![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 22-12-2006 | Valoració: 9

    Hola! El teu poema està fet amb empenta i sentiment, Està força bé, busques un cert ritme i rima i una estructura poètica còmode.
    Et dic alguns petits errors que hi he trobat:

    "què he fet de malament" --> sobra el 'de'

    "però la tristesa que em persegueix
    al final sempre m'atrapa,
    però ja no em ve de nou." --> masses 'però' seguits a la mateixa frase, proposo substituir el segon per 'encara que'

    "veig que en la meva vida" --> diria que és 'que a la meva vida'

    "no ser que haig de fer" --> hauria de ser 'sé'

    Espero que t'ajudi!
    Per mi, la fòrmula de l'amor és no esperar res i no buscar res, simplement agafar allò que et ve donat i saber treure'n el millor partit, posant el millor d'un mateix i gaudint-lo a cada segon. Coincideixo amb tu en la idea de ser feliç ;)
    Petons i bon nadal!

  • jo també vull...[Ofensiu]
    Fada vermella | 21-12-2006