Tampoc crec que calguen excuses...

Com que no sé tocar el piano, aprete tecles,i em crec alguna cosa. I també crec, moltes vegades, que som un exèrcit d'antiherois i villans que hem vingut a omplir de verd el planeta. Sóc fumadora d'herba cada dia, alcohòlica per diversió, nostàlgica per defecte, pallassa perquè mira, tu no t'has vist quan rius, i a més m'obsessiono amb el pes del fum en les ferides. Tinc la meva vida, i un grapat d'amics que saben de punys i de punyals. I un company que no està fet a la meva mida sinó a la seva, que és molt més interessant, i que m'aguanta 5 pàgines de tonteries contínues i em deixa ser així sense deixar-me per això, i potser ell, sí, sigui el motiu o l'origen de tot això que t'explique, com excusant-se una mica, aquesta llista invertebrada de costelles i ossos, i que tanque ací perquè ell és amb mi però sense mi, fent les seves coses davant, i jo em muic, (un últim apunt: no sé on vaig aprendre a tindre desitjos) de ganes de besar-te.