Supervivència

Un relat de: Fabregat

Tot va començar fa milions d'anys enrera i com tot, el món s'acaba; tal i com indica l'introducció només falten 4 hores per la fi del món.
Dons molta gent es proposaria que fer, que deixar de fer amb només 4 hores de vida que els i queden.
Dons jo els i proposo viure el màxim el que els i queda, ser feliços, fer els seus somnis realitat encara que no siguin possible o factibles, (total no perdries res).
Fer totes les coses que sempre has desitjat, sense pensar-t'ho i anar a per elles sense cap pensament, aprofitar el moment perquè mai en tornaràs a tenir una situació com aquesta i sobretot no tindré por a cagar-la perquè simplement queden 4 hores no t'has de penedir de res, viure el que queda i disfrutar com un boig.

Ara em toca explicar la meva història.
Era un matí molt assolellat, em vaig aixecar del llit, vaig anar a esmorzar, de cop i volta els meus pares em van cridar sobresaltats i jo d'un moviment molt ràpid em vaig presentar davant la televisió; on deien que el món s'acabaria amb 4 hores.
Ens vam ajuntar tots els de santa coloma; tothom s'ajuntava amb un els seus grups, vam quedar en Pere, en marc, l'Aitor i jo.
En Pere estava cagat de por per la situació en que ens trobàvem, en Marc exactament més conegut com en Karreres estava empanat mirant el sol, l'Aitor estava observar les últimes noies tremendes que hi havia per el poble, i jo simplement estava amb ell.
Ja havia passat una hora i nosaltres 4 encara estàvem quiets, sense saber que fer i de cop i volta vam posar fi a tota aquesta empanada monumental que portàvem; vam decidir anar cap a la nostra antiga; PARIS, on vam tenir l'honor i l'oportunitat de conèixer a les germanes-bessones Olsen, on vam decidir simplement passar una hora fent fenia amb elles.
Simplement l'Aitor es va quedar amb una, i jo amb l'altre i en Pere i en Karreres tenien la possibilitat d'agafar 2 pedres o fer-ho entre ells 2!
Ja havien passat 3 hores; només en quedava 1, tots 4 pensàvem que podríem fer amb 1 sola hora que ens quedava per viure, dons vam decidir anar a veure en Ronaldinho, en Gudjohnsen i Kaka i passar els últims minuts de la nostra vida amb els nostres ídols!
Quedaven 15 minuts per la fi del món i cadascú va marxar a casa seva per passar últims minuts amb la família, el que van fer els meus amics no ho se però jo el que vaig fer es posar-me a somiar, començar a imaginar un nou món................


Tot comença i tot s'acaba,

Esperant un nou món

Comentaris

  • vanesa18[Ofensiu]
    vanesa18 | 16-05-2007

    EEE MOLT CURRAT NOI ,ETS UN PERVERTIT AQUI MIRANT LES NOIES PERO BUENO ESTA MOLT BEEEEE

  • molt be shishimaru[Ofensiu]
    victorvaliente | 16-05-2007 | Valoració: 9

    ma agradat mol po... aqui no faltu jo?¿

    ammm....

    Emb pensu que si po tot i aixi te l'as currat.

    _Nari Canari_!

  • m'encanta[Ofensiu]
    markis | 15-05-2007 | Valoració: 9

    no se pero ha sigut llegir aquet relat i me sentit com identificat com si parles de mi no se ma arribat al cor i que anims i no ta rendexins per que llegin aquet relat me adonat compte de que tens mooltes possibilitats com autor de relatss vinga anims i nuu ta randeixis

  • djxita | 14-05-2007 | Valoració: 10

    et felisito krak

  • lerele*[Ofensiu]
    albamartin | 14-05-2007

    jajajaaj m'ha fet gràcia,, la veritat és qe us imaginava a tots quatre, un empanat, l'altre observant...La falicitat amb la qual has lligat les Olsen, en Ronaldinho i els altres,,,amb vosaltres...jajajajaja però m'ha agradat, m'ha fet gràcia i espero llegir el següent avera si es tan creïble com aqest..¬¬ jajajaja


    àniiiiiiiiiMs=*

  • Repte aconseguit[Ofensiu]
    BOLZANO | 14-05-2007 | Valoració: 7

    El que més m'ha agradat són les frases finals.
    L'inici jo ho faria d'una latra manera. Faria que fos el personatge el que expliques aquests sentiments.
    La segona part va massa ràpid pel meu gust, però en definitiva, quatre hores no donen per molt més.
    Vinga a pel proper.

  • aaa | 11-05-2007

    ...aquest relat està millor que el del teu company "fresko", però manca la correcciò del mestre que us va encomanar la feina.

    En tot cas, et dic el mateix que al teu amic:

    Escriu, escriu i escriu.

    Roarscach

  • on hi ha llum s'hi pot veure.[Ofensiu]
    Massagran | 11-05-2007

    Amb sinceritat, hi ha coses que m'agraden i coses que no.
    La reflexió inicial, tot i que és molt positiva, se m'ha fet feixuga doncs el que expliques a continuació, la història de les quatre hores, és prou clara i et fa pensar en tot el que dius a la introducció.
    La manera d'escriure, el ritme, la senzillesa de les imatges i les expressions m'han agradat i m'han fet riure'm de mi mateix (pensant que jo també formava part del teu grupet i que, evidentment també em tocaven les "dues pedres"...quina ràbia, per quatre hores que queden i un altre cop dues pedres!) però per altra banda hi ha alguns errors sintàctics i ortogràfics que dificulten la lectura.

    Endavant!!

Valoració mitja: 8.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Fabregat

4 Relats

19 Comentaris

5306 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63