successos intranquils: procés de simbiosi

Un relat de: sacaix

Avui té pressa sense saber-ne el motiu. Arriba ràpidament al bar. Entra pausadament per la porta, l'envaeix una sensació de calma i plaer. Torna a olorar el lleu ferum de tabac que rau suspès a l'aire; torna a veure les taules que rodegen les parets, l'ambient tranquil de mitja tarda; torna a escoltar el xiuxiueig de les converses i el soroll del vasos i ampolles.

S'acosta a la barra, pren el tradicional tamboret i s'hi asseu. En Jan, el bàrman, ja l'ha vist; sap que avui ha arribat molt abans del que acostuma. El saluda sense fer cap comentari, ell li torna la salutació. Un cop ben aposentat demana un refresc de llimona sense gas, en Jan assenteix amb un moviment gestual de la cara i al cap d'un moment ja el té servit. Rodeja la llauna amb les dues mans per refrescar-se amb l'aigua que s'ha condensat al seu voltant. Després aboca el contingut al vas; fa un glop.

- Ei Jan! Que heu canviat els tamborets? Sembla més còmode, s'hi està més bé que de costum.

- No. Els canviaríem si poguéssim. O sigui que ja pots començar a consumir més.

- El que us falta és més clientela, i per això hauríeu d'ampliar el local; però no sé si viuré prou per veure-ho.

Els dos es posen a riure. Segueix bevent del refresc, se l'acaba de seguida. Al deixar el vas sobre la barra veu entrar dos coneguts. Se saluden, aquests s'asseuen a una taula pròxima a la porta. Dirigint-se a en Jan demana una cervesa doble malta.

- Carai, veig que avui anem ràpid. De quina marca la prefereixes avui?

- M'és igual. De les que teniu al bar, m'agraden totes; mentre no estigui passada.

- Doncs una Voll-Damm; és més bona, no hi ha color.

En Jan deixa la cervesa sobre la barra, després enretira el vas del refresc i el deixa a l'aigüera. Seguidament es dirigeix a servir a les taules.

Pren l'ampolla i sense miraments se'n veu un terç de cop. Nota perfectament com el líquid passa ràpidament pel seu esòfag; nota com el gas li fa pessigolles mentre torna a pujar; no pot evitar deixar-lo sortir suaument acompanyant-lo amb la respiració; així evita fer un escàndol sonor. No es mou del tamboret, recolzant-se amb els braços sobre la barra; amb la mà dreta, sense aixecar el colze, fa un altre glop considerable repetint el procés. Se sent molt còmode i el reconforta està aquí assegut bevent, quan més llargs fa els glops més plaent li resulta.

Un cop acabada la primera cervesa se'n demana una altra. En Jan no té temps de deixar-la a la barra que ell ja l'agafa i es posa a veure. El bàrman està curat d'espants i no s'estranya del seu comportament, no s'estranyaria de cap tipus de comportament extraordinari.

Beu, mira al seu voltant, el que observa li sembla fantàstic i se sent molt bé. Observa les ampolles que hi ha als prestatges rera la barra, sent una sensació agradable; no es pot moure del seient. Escolta les veus de les diferents converses; olora profundament, aspirant les olors, tabac, cervesa, fins sent la suor de la gent, percep les seves presències tot i està d'esquena a les taules.

Es troba perfectament, però sent alguna cosa estranya, sensacions de plaer i angoixa; no té motius per sentir-se així, però sembla que li encomanin tot un seguit de percepcions estranyes. No ha begut prou com per emborratxar-se, ho sap, per això no pot discernir la situació. A les taules, un client maldestre colpeja amb el braç una ampolla, cau a terra i es trenca. S'espanta, fins i tot li fa mal psicològic, però l'ensurt no li serveix per reaccionar, sembla haver entrar en una espècie d'estat letàrgic.

Amb molts esforços prova d'aixecar-se, no ho aconsegueix i cau a terra. Està espantat, veu passar en Jan i el mira amb cara de por. Sembla no veure'l, segueix el seu camí i passa de llarg. Els sorolls s'accentuen, sent com obren els sobres de sucre, sent les culleretes remenant el cafè, també sent les converses més accentuades, totes de cop. Es mira la poca gent que hi ha asseguda a alguna de les taules; no es pot creure que ningú s'hagi adonat que ha caigut. El que fins ara eren sorolls de fons, se li fan terriblement molestos; no pot suportar sentir com remenen el cafè, no suporta el soroll del vidre quan xoquen les cerveses.

Segueix provant de posar-se dempeus, però els esforços són envà. S'acaba resignant a no moure's. S'adona de la comoditat del terra, les rajoles són fredes i plenes de brutícia, pols, cendra burilles i taques de begudes resseques; li resulten complements amigables.

Comença a entendre l'instint que l'ha impulsat a anar al bar més d'hora. Feia dies que només feia que anar al bar, no volia aprofitar les vacances, preferia passar-se hores i hores tancat bevent. Fer alguna altra cosa no li resultava gratificant. No sap si es troba molt bé o si ho està passant malament.

Prova de moure's sense saber si encara segueix al terra estirat. Prova de mirar al seu voltant, però no veu res, tot i això segueix percebent tot el que conforma el bar, també les persones, els seus sons i moviments.

Percebo coses molt estranyes. No ho entenc; són sensacions que mai havia sentit. Sembla que molta gent estigui al meu costat sense haver-hi ningú. No sé com obrir els ulls, ni tan sols sé si els tinc tancats. Tanmateix puc veure tot allò que hi ha al bar. Percebo els moviments dels clients; ara un d'ells s'aixeca, es dirigeix a la barra i es posa a parlar amb en Jan. Una noia surt del lavabo, va cap a sa taula i s'asseu. Sento com la seva amiga li diu que a les 8 del vespre ha quedat amb un noi, l'altra li contesta. I al mateix temps sóc capaç de veure com en Jan treu una cervesa d'ampolla de la nevera. Puc veure l'interior de la nevera, puc observar parts del bar que mai havia vist; puc sentir totes les ones sonores que reboten a les parets; puc sentir tots els objectes i persones que es mouen sobre el terra i sobre les taules. És un conjunt extraordinari d'informació que vaig percebent de manera aleatòria. Les sensacions són agradables, són sensacions plaents.

Ara ja ni pensa a sortir d'aquest estat que encara no comprèn. Es resigna i s'acomoda a aquesta nova situació. El temps ja no el preocupa, ni res del que el capficava abans. Tot és diferent.

Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • Un bon relat, amb un resgust a genial...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 24-10-2006 | Valoració: 10

    Potser fredament el relat mereixeria "només" un 9, però li poso un 10 (què més vols? ;-) ) perquè trobo que és una molt bona idea en conjunt.

    Encara que no he entès massa bé el final (no dic que no sigui per culpa meva), m'agrada la idea d'una sensació de perill començada des de la meitat, en un protagonista amb la vida "ja mig feta", que té una sensació de perill que ell mateix sabrà el perill que corre però tu no saps què li passa [és un recurs literari tant vàlid com qualsevol altre.].

    T'hauré de llegir més sovint, crec. Salut!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: