Cercador
el vol de l'edifici
Un relat de: sacaix- Compartir:
Es lleva amb calma i neguitosa, un bon dia, un bon cel. Una simple i curiosa papallona. No es fixa amb el temps; pot estar nevant, cauen gotes de pluja o pot subsistir enmig de la boira. Però avui fa sol, un bon dia, un dia normal. No pensa en sa vida, no percep el temps, no veu on és; són instints.
Sola, vola, edificis que reflexen el cel blau, blau com el mar que es difumina amb l’ambient; confusió. Edificis que la reflexen. Unes boniques ales i un bon vol. Colors cridaners metabolisme curiós.
Gent, normal, caminen cap a on van, per carrers. Què hi fa enmig? D’on ve o a on va és circumstancial; hi és. Condicions humanes, fets i història; creen i destrueixen. L’afany de volar com ella, l’ànsia de dominar el seu espai natural. També volen, volen diferentment.
Percep un fet, percep què s’acosta, percep que envaeix el seu espai. Un gran artefacte, un artefacte que fa soroll; sorollós, és un monstre, un mal. Ella jau tranquil·la a un edifici; per escapar-ne, per amagar-se’n. Però s’acosta, se li aproxima. Potser mala fortuna, potser circumstàncies; impacte, va a parar contra ella, l’esclafa. No es detura i segueix el seu camí, un camí de foc i fum, un camí de destrucció; el mal que l’ha esclafat, és el mal que esclafa. L’artefacte para. L’ha aturat l’edifici, l’edifici que no pot volar; però cau, es destrueix.
Comentaris
-
instintiu[Ofensiu]mafalda | 07-05-2004 | Valoració: 10
Es molt bona l'idea, m'ha agradat ser una papallona...
-
Percepció[Ofensiu]Damra | 06-02-2004 | Valoració: 8
M'agraden les combinaciones de paraules que contextualitzen la papallona a l'inici del text. És encertat el ritme que configuren un seguit de frases curtes, però carregades de percepcions. Són com una representació del moviment de la papallona, que vola errant, delicada i bruscament alhora, i de les seves ales quan les bat.
Els moments circumstancials d'una papallona i l'esdevenir del "mal" de la creació humana, que mai s'imposa límits (o si se'ls posa, és per superar-los, i amb escreix!), col.lisionen, i la papallona per la vida. Però també s'estavella una creació artificial contra una altra, la destrucció va més enllà que l'enfrontament entre dos móns; el combat també té lloc al nostre paradís humà d'artefactes...on les persones no són més que ombres que caminen?
Un relat que amb poques paraules t'aporta una fotografia de contrasts, i més d'un fil per estirar i recargolar-lo amb la ment durant una estona...i més.