Són ben rars

No sé què em passa avui. Només sortir de l’hotel ja m’ha semblat que el recepcionista em mirava massa, fins i tot descaradament. Suposo que cada cop agafen gent més poc educada als hotels, però haurien de tenir una mica més de cura, si més no de cara als clients.
En sortir al carrer m’he hagut d’abrigar com he pogut, perquè feia més fred del que em pensava. Li hauria d’haver fet cas a la dona i endur-me una altra manta, he pensat.
Quan m’he creuat amb dues dones pel carrer he tornat a tenir la sensació que em miraven més del que és normal. De jove sí que atreia les mirades de les noies, però ja fa temps que va desaparèixer aquesta sensació de ser admirat. Fins i tot juraria que, després de creuar-se amb mi, s’han girat les dues, sense dissimular pas gaire, per fitar-me de dalt a baix. Ja és ben cert que les dones d’avui dia són molt atrevides.
Ha sigut a la parada de l’autobús quan m’he començat a preocupar. He notat que la gent que s’esperava amb mi no se m’acostava, em miraven de reüll, però a distància. Dos nois joves fins i tot han aixecat els ulls del mòbil, m’han mirat, i diria que m’ha fet una foto.
Quan he pujat a l’autobús el conductor ha obert la boca, com si veiés un fantasma, abans de cobrar-me el bitllet. M’ha semblat que tots els ulls de l’autobús m’han perseguit mentre buscava un seient. M’he assegut en un lloc lliure, i l’home del costat ha canviat de seient. La parella del davant s’ha girat per mirar-me sense pudor després de xiuxiuejar-se a cau d’orella.
Per això, quan he arribat, he pujat de seguida a parlar amb vostè, senyor cònsol. Que els passa a la gent d’aquest país? Quan vaig sortir de Kenya em vaig posar el shuka vermell de mudar, el que els agrada més als turistes. Em vaig penjar les meves millors arracades a les orelles i al nas, em vaig pintar la cara i el pit, i vaig agafar el pal massai de les festes, que no semblés pas que els feia un menyspreu. Tanmateix, són ben rars aquests blancs.