Laboritis

Un relat de: desiderata
Els pares ho anaven explicant a tothom, a tall de presentació familiar. El gran és el més llest, el petit és el més gamberro, i el mitjà és el més treballador. Mai no vaig saber si allò de ser el treballador era bo, o si m’estaven dient que era el més ruc. El cas és que les categories van quedar fixades per sempre més, com aquests retrats familiars que algú posa un dia damunt del foc a terra, i allí romanen, impertèrrits, fins a la fi dels temps.

Si només hagués estat una etiqueta, potser me l’hauria pogut desenganxar, com faig amb les que t’incrusten a l’esquena les marques de samarretes. Però és que tenien raó, els pares. Sempre vaig tenir la sensació que havia de córrer més que els altres per arribar al mateix lloc, a la mateixa hora. Com si arrossegués un llast que algú m’havia penjat al darrere.

D’entrada no és que m’agradés treballar, és que em costava més. Jo havia de sortir més aviat de casa, havia d’estudiar més estona pel mateix aprovat, havia de treballar més hores pel mateix sou, feinejar-m’ho més per aconseguir la cita que els altres obtenien amb una caiguda d’ulls. O això era el que a mi em semblava.

Tanmateix, al final m’hi vaig acostumar. Li vaig trobar el gust a la feina, i l’obligació va esdevenir addicció. Treballava a totes hores, dia i nit, ocupat en el que fos. Fugint com un gos emmetzinat de qualsevol ensopiment, farcia les hores d’ocupacions, reals o inventades. Durant anys, vaig elaborar una mena d’ètica domèstica del treball, amb la que alliçonava coneguts i saludats.

Ara el psiquiatre em diu que aquest va ser el meu problema, que per això m’he de seguir prenent l’orfidal, i la paroxetina, i el citalopram, i que per això no puc abandonar la psicoteràpia, ni el grup de suport de treballadors anònims. Que si almenys no hagués donat tantes lliçons magistrals a tothom, ara potser podria desdir-me’n més fàcilment.

Tot s’havia començat a tòrcer el dia que va arribar l’inevitable, la meva condemna va ser la jubilació.

Comentaris

  • Malalt[Ofensiu]
    desiderata | 03-01-2022

    Gràcies, Horatio, jo també em vaig sentir fantàstic quan em vaig jubilar, però el protagonista és un malalt, que n'hi ha,

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

  • Ben treballat[Ofensiu]
    Horatio | 02-01-2022 | Valoració: 10

    No m'esperava el final. I el content que et vaig posar jo quan em vaig jubilar!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

desiderata

3 Relats

13 Comentaris

1062 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor