Cercador
Somnis recoberts de xocolata
Un relat de: srta_squitx- Compartir:
El rei domina a les formigues
que treballen, que traginen, que es fatiguen,
i ves per on, amb un somriure.
Els espanta, no saben què els passa,
les formiguetes estan extasiades.
Per què són tan felices
si tenen el mateix d`ahir?
Les barreres segueixen al seu lloc,
els murs són igual d`alts,
portes i finestres tancades,
i a sobre amb un nou pany.
Hi ha fanalets que s`apaguen
quan, al passar pel seu costat,
s`expia una lleu brisa fruit del seu caminar.
Coexisteixen amb instints de supèrbia,
egoisme, malícia i poder, resumint...
instints de “supervivència”.
Però guaita-les a elles, tan petitones,
tan perseverants, com mules de càrrega
empeses per una energia, que només elles,
ben lluny de prepotents alçades
poden percebre, humilment.
Elles, tan petitones i arran de terra.
Elles, les que ja d`una vegada
viuen amb somnis recoberts de xocolata.
que treballen, que traginen, que es fatiguen,
i ves per on, amb un somriure.
Els espanta, no saben què els passa,
les formiguetes estan extasiades.
Per què són tan felices
si tenen el mateix d`ahir?
Les barreres segueixen al seu lloc,
els murs són igual d`alts,
portes i finestres tancades,
i a sobre amb un nou pany.
Hi ha fanalets que s`apaguen
quan, al passar pel seu costat,
s`expia una lleu brisa fruit del seu caminar.
Coexisteixen amb instints de supèrbia,
egoisme, malícia i poder, resumint...
instints de “supervivència”.
Però guaita-les a elles, tan petitones,
tan perseverants, com mules de càrrega
empeses per una energia, que només elles,
ben lluny de prepotents alçades
poden percebre, humilment.
Elles, tan petitones i arran de terra.
Elles, les que ja d`una vegada
viuen amb somnis recoberts de xocolata.
Comentaris
-
Somriuen?[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 26-03-2014
De veritat somriuen les formigues? Amb les seves pinces a la boca dissenyades per a transportar els queviures al niu?
El que sí és segur és que les mou l'instint i a les ordres de la supervivència de la comunitat treballen, treballen sense parar.
Si no es qüestiona l'existència és senzill ser ¿feliç?. Jo diria més aviat, ser una unitat. La sensació que deu donar el seguir un camí que ni tans sols et pots qüestionar. El segueixes i prou.
La capacitat de preguntar-se un mateix el perquè té implícita un gran desavantatge: preguntar-nos també si som feliços.
Jordi
l´Autor
59 Relats
60 Comentaris
35340 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.
P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.