Somio

Un relat de: Anònim

Somio en llavis de cirera
ulls d'avellana, mirada de mel
i una cabellera daurada al sol.

Somio en el demà
però només visc de falses esperances
il·lusions que es desfan,
colors pastel que, poc a poc, s'apaguen.

Comentaris

  • ufff noi !!![Ofensiu]
    Angel Negre | 08-05-2006 | Valoració: 10

    m'has deixat estorat, ara els tindré que llegir tots, els seixanta tres, collons quina feinada

    M'has sorprès, no t'havia llegit mai, i partir d'ara mateix començaré.

    Felicitats

    gege