Som la Bruixa Malaruixa.

Tanta sort que som una bruixa! Que vagi per endavant que heu entrat dins el meu somni i que tot el que llegireu a partir d’aquest moment potser serà una aventura, potser seran els meus penediments, potser serà algun fet imprevisible, penedible. És el que tenen els somnis, que són incontrolables.

Sabeu que hi ha fades que són molt dolentes, però que molt dolentes, i que darrere d’una cara amable fan les mil i una dolenteries. També deveu saber que hi ha bruixes bones. Jo som d’aquestes darreres. Som la bruixa més bona que hi ha en el món. Cal dir que som una bruixa en aquest somni i en la majoria de somnis, però en el món real som aquella que em dic Tonina. Sabeu per què m’agrada tant i tant somiar i somiar? Idò perquè així no he de viure tan sovint amb els meus pares, ni tampoc amb el meu padrí… No, el meu padrí no, no, el meu padrí no, nooooooooo…

Ah! no vos ho havia dit, som la Bruixa Malaruixa, una bruixa que mai no es descambuixa… I ara mateix desferé l’encanteri, sigui quin sigui!

Ui! Canvi de plans: de moment no vos acabaré de contar la història. M’estic despertant. Crec que el meu padrí m’està sacsejant. Ai, ai, ai…