Cercador
Sols sóc un pobre esclau del teu amor
Un relat de: guimazSols sóc un pobre esclau del teu amor,
pres encadenat per aquells petons
que alegren la meva vida i el meu estat
i que són tota la meva llibertat.
Sols sóc un pobre esclau del teu amor,
que cridant suplica llibertat,
com un ocell engabiat
per un amo despietat.
Sols són un pobre esclau del teu amor,
que agenollat demana el teu cor,
i encara que sigui una vana il·lusió
no me la neguis per favor.
Sols sóc un pobre esclau del teu amor,
i tant debò pogués el meu cor controlar
i el viure sense tu poder superar.
Però de moment, segueixo sent
tan sols, un pobre esclau del teu amor.
Comentaris
-
Esclau d'amor...[Ofensiu]Sanke85 | 14-05-2005 | Valoració: 10
Tan aquest poema com l'anterior, "Que la Fortuna torni a girar", descrius molt bé l'amor que sents envers aquesta noia que et treu de les teves caselles i no pots parar de pensar en ella, al ser esclau d'ella i del seu amor...
M'he sentit molt identificat, doncs tots dos toquem el mateix tema... l'amor no correspòs...
No et cansis mai d'escriure. Endavant i anims!
Una abraçada:
Sanke85
l´Autor
Últims relats de l'autor
- D’allò que t’empenedeixes
- Una mica més de vida, un últim petit somriure
- Has guanyat, he perdut!
- El que ets i el que vull ser
- Llàstima que no pugui odiar-te
- Mil nits oníriques, però cap perfecte sense tu
- Un altre somni d'una altra nit d'estiu
- Ser Hermes, només per una nit
- Sigues valent...
- Agafeu les armes! Ressorgeixen les creuades
- Sense tu, tot és blanc, negre o gris
- El que la Realitat no és capaç d'aturar
- Esbossem un possible futur per a nosaltres dos
- Jo sol, lluitaré per tu!
- A tu? A ell? O a ningú?