Poesia de penediment

Mai no se saciarà el meu penediment
per l'actitud que vaig prendre aquell moment;
ni tampoc l'amargor que en tu es fa present
quan en recordes el meu comportament.

Creu-me: del teu enuig en sóc ben conscient,
l'entenc i per'xò demano compassió.
Ja mai no em romandrà tranquil·la la ment,
però m'alleujaria rebre perdó
car podria pensar, almenys, que aquell moment,
que aquell comportament, no fou tan greu, no.

Llur decisions no van ésser encertades
i molt menys ho fou la meva reacció.
Crido que oblidis adversitats passades.
Et suplico, de tot cor, que el teu dolor
faci lloc a més favorables jornades:
una altra oportunitat, una altra opció!