El gran dia és arribat: dia de la llibertat!

Com si fos filla del cel,
crepuscle d'infern gloriós,
fent just un passat borrós
pot satisfer el seu anhel.

En sa boca s'hi fa mel
car al monstre fastigós
ja per fi l'ha, del tot, fos
la calor que trenca el gel.

Una calor que és rebel;
sorgida, al poble, per pors
a perdre tots els honors
que el veí mira amb recel.

Per fi es deslliura del fel:
aquella colla d'invasors
comencen a tocar el dos.
Senyera, llueix l'estel
perquè som els triomfadors!