Sola

Un relat de: Atena19
Sola. Estirada a la sorra com cada matí, gaudint la seva estona. Suposa sempre un homenatge: La llum i l' escalfor del sol, la remor de la mar, la seva fresqueta, ara que està a la vora amb els peus gairebé tocant-hi.
Avui és especial. Ahir van discutir. Tots dos són persones molt assenyades, potser ell una mica més tossut en les seves conviccions, però bon interlocutor. Escolta. Es una bona virtut.
A la Laia li agrada donar tombs i mirar els aconteixements des de tots els punts de vista possibles. Potser una mica massa. De vegades no caldria tanta perfecció, pensa. Acabarem equivocant-nos igualment, però potser així, n’estic més convençuda. Què hi farem!
Ahir el Màrius va arribar una mica crispat per que encara no han cobert aquelles despeses que tenien pendents per tirar endavant el projecte de recerca. Fa gairebé 2 anys que els deuen els diners. - Fins que no arribin no podrem començar- va dir.
De sobte, una onada que va lliscar amunt per les cames. L’aigua era força tèbia, al mes d’agost i aquella hora hi ajudaven. Va ser força agradable. El sol crema amb intensitat, i aquesta aigua s’agraeix com una benedicció.
Rumia: Vaig estar massa irascible. Ara que ho penso fredament, hagués hagut de callar la boca, per que sempre em passa el mateix. En calent no puc parlar, no sóc objectiva…
El cas és que tots dos van anar al llit sense gairebé dirigir-se la paraula. Com mai els havia passat.
La Laia s’aixeca…li regalima la suor per tot el cos. Es a la vora, i s’endinsa lentament al mar, es deixa empassar suaument. Està tranquil•la, feliç, ha fet les paus amb sí mateixa.
Aquesta nit parlarà amb el Màrius, s’hi acostarà. Segur que ell també està capficat i convençut de l’error i haurà comprat el vi que els agrada per fer un bon sopar, d’aquells que acaben tan bé.. S’abraçaran. El petonejarà suaument amb aquells petons que s’insinuen i que t’esborronen tota la pell del cos.
Surt de l’aigua i les gotes van lliscant per tot el cos, ara fresquet. S’estira a la sorra i es deixa emportar per l’imaginació. Ara ja en pau amb si mateixa. Del seu cos van desapareixent els lluentons de l’aigua poc a poc, es va assecant…i mentre el seu cap s’endinsa en la reconciliació, el seu cos s’esten, té les cames lleugerament obertes, per a poder absorbir el sol per tots el porus de la pell. Està sola a la seva caleta, nua i estirada amb les cames una mica obertes, i pensant en el Màrius. El seu cos delata el seu desig de nit . El sol delata la brillantor lliscant que emergeix de les profunditats, pensant en ell.

Comentaris

  • Atena19 | 06-04-2012

    Moltes gràcies pels comentaris!
    El 19 és un número que m'acompanya sempre. I tinc uns quants anys més!
    Una abraçada a tots!

  • evocador[Ofensiu]
    poseidon | 02-01-2012 | Valoració: 9

    deixarse empassar pel mar suament .....es que ho veig,,suavitat tendressa,,,

    les imatges , les sensacions , els dessitjos que descriu son tan evocadors d'una realitat viscuda que m'han fet somriuire..gràcies

  • excel·lent[Ofensiu]
    isabel llanas | 27-12-2011 | Valoració: 9

    sensual, tendre, fresc i molt acurat... genial descripció de la realitat exterior i alhora de l'interior femení... un crit a la reconciliació en el complicat món de la parella que l'autor/a mostra amb tot luxe de detalls. Imprescindible.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Atena19

6 Relats

9 Comentaris

4179 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17