Ets aquí

Amb el pes dels anys cada cop és més difícil arribar fins aquí, però no penso defallir ni un sol instant , per que això em suposa veure’t i parlar amb tu.
Recordes els primers estius? Tu sorties cada dia amb la barca des d’aquí mateix, quan encara el sol no havia ni tan sols trencat la foscor de la nit. Aquells dies que venia i ens fèiem un petó a corre-cuita, i t’acomiadava amb la mà enlaire mentre la barca es feia cada cop més petita, i es fonia a l’horitzó.
Les tardes que hi passàvem amb els nostres fills amb el berenar i de vegades, quan feia aquella calor sufocant, fins i tot ens hi quedàvem a sopar i no marxàvem fins que no era negre nit.
No fa tants anys que hi hem vingut amb els néts, ara sense mals de cap, només els de gaudir de la companyia i fer passar bones estones.
Els anys ens han envaït de drames i comèdies, al cap i a la fi, experiències que han fet més estret el nostre llaç invisible…
I aquí continues, esvaït en el teu mar, el nostre mar, sense mi.