Sol de Portugal

Un relat de: Sibil·la

I
(4 d'agost)

El déu del sol
BRAMA,
inflat,
sense pietat.
Rubí encès
del roig de flames.

Horitzó famolenc
que no s'apiada.
PORTUGAL EN FLAMES,
l'esguard s'esglaia.

El sol
entristit,
s'exclama
enrogit,
i em mira
empitit,
mentre jo
m'envaeixo
en la llàgrima que em cau al dit.

....................................................

II
(5 d'agost)

Ara ell
ha empal·lidit
i s'ha arronsat,
avergonyit,
entre núvols cendrosos.

Ja cansat i enfurismat
s'amaga,
impotent,
per no veure més
la VERGONYA de la gent.

Comentaris

  • Sòc del Bages[Ofensiu]
    Melcior | 16-10-2005

    He vist cremar tans boscos,
    que ja no em quedan llàgrimes,
    per aixó et comprenc tan bé.
    Melcior.

l´Autor

Foto de perfil de Sibil·la

Sibil·la

30 Relats

61 Comentaris

43318 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
IL·LUSTRACIÓ: DOLORS MARTÍNEZ

Què dir-vos de mi? Només que em sento com la Sibil·la de Cumas, condemnada a envellir eternament i, fruit d'això, a tenir plena consciència de tot. Enmig d'aquest univers complex, que és caos però també bellesa infinita, només em queda una ocpió: compartir els meus pensaments amb altres ànimes que no comprenen l'enigma del món i que, per això, s'expressen amb paraules.

Llibre publicat: "Efímer", Ed. El Toll, 2019.
Més a contes: http://365contes.blogspot.com/
Pàgina web: www.365tips.es/ca
Email de contacte: sibil.ladecumas@gmail.com