Societat del benestar

Un relat de: SANTANDREU3

La societat occidental treballa incnsablement perquè aquest benestar sigui, en efecte, general, per a tothom.

Els poltics importants saben que això no passarà mai, però els va molt bé per mantenir un optimistme que ajuda molt a mantenir les coses tal i com estàn en benefici dels interesos del moment.

Jo, dels polítics en sé més que el poble pla per accions afortunades en l'àmbit limitat d'un barri important de la meva ciutat i puc dir que àduc que se'm va invitar a entrar a dos partits ben diferents i avui ben enfrontats, per cert, mai vaig cceptar-ho però, per una raó primordial : Mai he volgut que es condicionessin els meus pensaments, que ningú em privés de veure cada cosa com la veia, sense preocupar-me , àdhuc si aquella cosa comprometia poc o molt els interessos del partit.

D'entrada, ja es començaven a veure marrulleries per tot arreu, i si jo tenia un medi personal de guanyar-me la vida , no vaig tenir mai, com dic, la més mínima temtació de dixar-me embolicar.

Jo sóc un home mediocre que no vaig poder seguir estudis superiors per raons econòmiques i que, per postres, vaig patir una meningitis als 65 anys. Vol dir que del molt que tenia llegit per fer-me un cultureta se'm va esborrar i em vaig quedar en la poca coseta que sóc.

M'ha quedat, però, un criteri que no dubta quan es tracta de quiestions òbvies.

Per exemple, que la Societat el Benestar per un tercera part de la hmanitat, quan les restants tres quartes parts, que van obrint els ulls a la realitat que la nostra opulencia s'ha obtingut per l'expoli de que han sigut víctimes, i que d'alguna manera , mès d'hora que tard, voldràn passar comptes.

Una altra obvietat és que la humanitat ha crescut en nombre excessiu, i a la part rica hi ha massa gent grossa, quan l'altre part, més nombrosa, viu amb la pell i l'os, i la terra no pot produïr aliments per a tothom.

I si anem a la Física, que té lleis que no pot derogar cap potencia mundial i que diu que el contingut mai pot superar el continent, i que aquest , quan es vol superar la seva capacitat, si es vol impedir la sortida, explota.

Jo penso, finalment, que la població mundial és excesiva i que el vuitanta per cent que forma els cossos humans són aigua, que per raons del equilibri necessari del nostre planeta hauriem e tornar a l'aigua.

Que com ningú ho deu saber, però els savis ja saben que si ja hi va haver un Diluvi, qualsevol dia n'hi podria haver un altre, que ensorrés la terra ja esgotada i la deixés descansar uns quants mils de milions d'anys, mentre apareixien terres verges,, que la poca gent que hagués sobreviscut podria reiniciar una vida menys complicada.

Digueu-me boig, si voleu, però accepteu-me que els meus desiquilibris mentals son de menys consequències que les accions que han protagonitzat els repectats i venerats mediocres quehan dirigit el món fins ara.

SANTANDREU3

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer