Sóc ubicada tan lluny...

Ubicada tant lluny del món
remires
i crides
creient que no molestes ningú

Ubicada tant lluny
somies
en pluja,
promeses, sordes rialles per tu

Ubicada fora del món
has vist
que els teus sentiments violen fronteres
i llences mirades
com rajos de sol escapolits d'una flor.

Un poema molt bonic Girasol. Enhorabona!

Girasol,

Tot i ubicar-la, molt i molt lluny.
Perfectament i deliberadament, després ens reveles com arribar-hi.

Potser, en realitat, és tot ben aparent, i, només val, la universalitat del somni.

Et seguiré llegint.

Salutacions.

...citació, que no sé d'on he tret però que sempre recordo, que deia una mica alguna cosa com "hi ha altres móns, i estan en aquest". El teu poema m'hi ha fet pensar.

Sí, pots ser ben lluny del món, de l'univers... però els sentiments són aquella part de la nostra essència que de manera continuada ens uneixen, inexorablement, a la realitat, a tot allò que ens envolta.

Et llegeixo.

LLIBRE