Pinzells sobre la pell

Sempre sóc l'última de pujar als ascensors:

EM FA POR EL SILENCI EN SOCIETAT
Mentre t'enfiles a un quart pis

JO TINC POR D'ESTIMAR-TE

Tinc por de l'orgasme dels meus llavis afollats
Que fecunden la teva galta tendra
Tinc por
De les pessigolles circulars dels pèls agosarats
De la pell que et pinta amb aquarel·la.

Els meus ulls:PINZELLS DE FOC SENSE PINTURA

Tu. Tens por de ser estimat. Tens massa por d'estimar-te:
Tens por de saber-me profeta amb les besades que et xuclen l'espatlla
Amb les abraçades meloses que circulen per allà on ploreu els homes.

Els meus cabells al vol esperen aquell únic petó
Per desfilar-se i filtrar-se en sentir la humitat d'una saliva
Que ja ens és coneguda:

PINZELLS HUMITS SOTA LA LLUNA