Pinzells sobre la pell

Un relat de: girasol

Sempre sóc l'última de pujar als ascensors:

EM FA POR EL SILENCI EN SOCIETAT
Mentre t'enfiles a un quart pis

JO TINC POR D'ESTIMAR-TE

Tinc por de l'orgasme dels meus llavis afollats
Que fecunden la teva galta tendra
Tinc por
De les pessigolles circulars dels pèls agosarats
De la pell que et pinta amb aquarel·la.

Els meus ulls:PINZELLS DE FOC SENSE PINTURA

Tu. Tens por de ser estimat. Tens massa por d'estimar-te:
Tens por de saber-me profeta amb les besades que et xuclen l'espatlla
Amb les abraçades meloses que circulen per allà on ploreu els homes.

Els meus cabells al vol esperen aquell únic petó
Per desfilar-se i filtrar-se en sentir la humitat d'una saliva
Que ja ens és coneguda:

PINZELLS HUMITS SOTA LA LLUNA

Comentaris

  • instants | 19-06-2008

    He xalat amb lo teu poema, és ràpid, sensual, clar, directe, sense preàmbuls, pim pam pum.

    M'encanta, m'encanta i prou. Un petit regal de la vida haver-lo llegit.

    Salut!

  • molt bó[Ofensiu]
    ainona | 04-09-2006 | Valoració: 9

    No t'havia llegit mai però aprofit aquesta nit de solitud per fer una volteta per aquí... i descobrir-te.
    Ara ja és massa tard, hauré de llegir-te cada vegada que publiquis, m'has enganxat.

  • rbbarau | 22-11-2005

    Et llegeixo i m'encantes!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de girasol

girasol

83 Relats

142 Comentaris

82075 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
no es mou el girasol