Cocodril

Un relat de: girasol

De la tramoia estant, jugo al dòmino de la vida:
Tinc el doble sis. Començo: altiva
aposto les rialles a un sol joc d'atzar
mentre el decorat, lentament,
Es desgasta en l'abisme dels silencis blancs
tintats d'atzur.

Es fon la rialla del públic amb el so
d'un sol cop (precís, concís: sec)

La tramoia cau,
cau
cau

i jo, darrere seu,
engoleixo esperits de rellotges
amb ulls de cocodril.

Comentaris

  • M'ha encantat![Ofensiu]
    angie | 21-03-2006

    Jocs de paraules per dibuixar pensaments. La vida com un gran teatre, molt bona metàfora.
    La darrera estrofa, boníssima...

    He vingut aconsellada pel fòrum i no m'has decebut gens...

    angie

  • Em sorpren[Ofensiu]
    Bruixot | 21-03-2006 | Valoració: 10

    que aquest poema tant bo no tingui comentaris. Quan et llegueixo sempre em sorprens, les imatges que sugereixes, les paraules que esculls, la forma en que ho presentes, tot porta al objectiu de comunicar-nos un sentiment, un pensament, una idea, de manera magistral.
    I a més m'agrada perquè ets original!

    I el final és molt bo:
    engoleixo esperits de rellotges
    amb ulls de cocodril.


    Jo no valoro mai, però avui m'ha agradat tant el teu poema que faré una excepció!

    Bruixot

l´Autor

Foto de perfil de girasol

girasol

83 Relats

142 Comentaris

85116 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
no es mou el girasol