Melodies blanques

Un relat de: girasol

a XGC

Desconec la mesura del foc,
(els llops pasturen ignorant la nit)
És hora de palpar els udols
de les pors gebrades dins la cambra.

- Com un sot infinit
de melodies blanques,
vas enxopar-me
de pollancres -.

talps i conills fugien
d'un camp de pors indefinides.
i tu vas fecundar-me de tot,
- sense mesura-

Em vas pintar l'úter
amb constel·lacions
d'estrelles sense rumb.
Amb ulls de llop
palpares els udols
de la gebra feta entranya.


Comentaris

  • melodies i udols[Ofensiu]
    franz appa | 28-03-2009

    Un paisatge ert, blanc de gebrada, emmarca aquesta història de por i de superació, una aproximació encadenada amb tot allò de feréstec i salvatge que té el sexe.
    Doncs sí, la literatura, la poesia, és donar voltes i més voltes als etrens temes que ens percacen als humans, des de la nit dels temps, potser quan vam aprendre a dominar el foc i mantenir les feres allunyades.
    Una salutació, des del primer cop que et llegeixo. Una troballa feliç, per a mi.
    franz

  • Sento la melodia[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-03-2009 | Valoració: 10

    He llegit i ple de bellesa he escoltat una melodia molt a prop.

  • Carai !!![Ofensiu]
    Rratrrat | 28-03-2009

    Carai, Girasol, vaja intringulis total per explicar una "cardada"... Au, petonets.

l´Autor

Foto de perfil de girasol

girasol

83 Relats

142 Comentaris

85099 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
no es mou el girasol