Cercador
Melodies blanques
Un relat de: girasol- Compartir:
a XGC
Desconec la mesura del foc,
(els llops pasturen ignorant la nit)
És hora de palpar els udols
de les pors gebrades dins la cambra.
- Com un sot infinit
de melodies blanques,
vas enxopar-me
de pollancres -.
talps i conills fugien
d'un camp de pors indefinides.
i tu vas fecundar-me de tot,
- sense mesura-
Em vas pintar l'úter
amb constel·lacions
d'estrelles sense rumb.
Amb ulls de llop
palpares els udols
de la gebra feta entranya.
Comentaris
-
melodies i udols[Ofensiu]franz appa | 28-03-2009
Un paisatge ert, blanc de gebrada, emmarca aquesta història de por i de superació, una aproximació encadenada amb tot allò de feréstec i salvatge que té el sexe.
Doncs sí, la literatura, la poesia, és donar voltes i més voltes als etrens temes que ens percacen als humans, des de la nit dels temps, potser quan vam aprendre a dominar el foc i mantenir les feres allunyades.
Una salutació, des del primer cop que et llegeixo. Una troballa feliç, per a mi.
franz -
Sento la melodia[Ofensiu]Joan G. Pons | 28-03-2009 | Valoració: 10
He llegit i ple de bellesa he escoltat una melodia molt a prop.
-
Carai !!![Ofensiu]Rratrrat | 28-03-2009
Carai, Girasol, vaja intringulis total per explicar una "cardada"... Au, petonets.
l´Autor
83 Relats
142 Comentaris
88457 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
plou i fa sol,les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
no es mou el girasol