crim i sang

Et mossego els llavis,
els veig vermells sota la lluna.

Se t'esberla la pell.

Si pogués sentir amb la teva sang!
Si et pogués recórrer les venes!

LA SANG
Que et pinta la timidesa al rostre
LA SANG
Dins dels meus llavis,

Els teus llavis concèntrics
damunt del meu mugró: tacat d'amor.

Et tasto l'essència amargant
del teu semen dins la sina
i canto amb el silenci
l'alliberament de la pau del teu coll,
del cap dels dits que juguen
entre les meves dents i...

És un crim no xuclar-te
el lòbul de l'orella.
És un crim no esgarrapar-te
la ruta lividinosa de la corba
que t'abriga l'esquena...

Avui no és cap crim estimar-te,
descomposar-te, mullar-te, despullar-te,
abraçar-te, insultar-te, estimar-te i... plorar-te.