Sòc moderna, alliberada i els homes no em treuen la son

On és el mòbil!!! on està, l'he perdut?, on és..on és buff està aquí, nomès faltaria que el perdès, justament ara, justament el dia que espero una trucada, justament el dia que l'Òscar m'ha de trucar. Ahir, quan em cordava la jaqueta em va dir que avui em trucaria, m'ho va dir ell, jo no vaig insistir, ni tan sols li vaig insinuar, desprès de la cigarreta hem vaig aixecar el vaig besar el front i em vaig vestir, ell em mirava, no sé de quina manera, no el volia mirar fixament, no volia que sabès que sabia que m'estava mirant. Quan ja passava la porta per anar a casa, em va dir: "demà et dic alguna cosa", he trobat el mòbil, són les onze, no ha trucat, no ha dit res, no ha enviat cap missatge, on és? no em diu res? ahir quan em despedia no volia semblar deseparada, li vaig dir "d'acord, fes-ho" perquè no ho fa?, potser dorm, es molt aviat, deu està dormint, de fet vaig marxar cap a les quatre de la matinada, deu dormir, les onze del matí és massa aviat perquè hem truqui, vaig a comprar el diari.

Les quatre no m'ha dit res, és que encara dorm? m'he enrollat amb una marmota?, tan li costa marcar el meu número?, miro el mòvil cada deu segons, això es una obsessió, des de que m'he aixecat l'únic que he fet ha estat mirar el mòvil!! no em diu res, s'ha acabat passo de l'Òscar, del mòbil, i per extensió dels homes i de les noves tecnologies, hem farè ermitana. Prou!! bestieses, silenciarè el mòvil, el portarè a l'habitació, així no sabrè si m'ha truca't o no, així si m'envia un missatge, no o sentirè, no el contestarè de seguida, no semblarè deseperada, ja està a la tauleta, silenciat, marxo, deixo el mòbil sol...vaig a mirar, no fos que justament el moment de deixar-lo m'haguès trucat...res, el mòvil continua mort.

Les vuit i dos minuts, encara m'hen queden tres, no anirè a mirà el mòbil fins les vuit i cinc...cinquanta-vuit, cinquanta-nou, ja està el vaig a mirar...res, buit, Òscar on ets, on t'has posat?...cony de mòbil, dige'm alguna cosa!!!...les vuit i onze, encara hem queden quatre minuts per poder tornar-lo a mirar. Això és absurd, porto quatre hores aixecant-me cada cinc minuts, prou,

Les nou, les nou de la nit, ha tingut temps suficient per dir-me alguna cosa, només queden tres hores i m'haurà mentit!! perquè em va dir que em diria alguna cosa, si no tenia intenciò de fer-ho? perquè m'ha fet està pendent del mòbil si no pensa donar senyals de vida? maleït Òscar. Prou, agafo el mòbil i marxo a sopa, trucarè a la Lídia, prou s'ha acabat, a sopar amb la Lídia, com la truco?, segur que si la trucu, justament ell em truca, no vull ocupar la línia, i anirè fent un passeig.

Les deu, el restaurant està ple de gent, ens asseiem amb la Lídia, poso el mòbil sobre la taula, amb el soroll que hi ha si truca no el sentirè... nomès queden dues hores, potser l'han trucat, la seva mare ha tingut un atac de cor, ha corregut cap el seu poble, clar, no m'ha trucat està molt capficat, la seva mare està a punt de morir, potser no tè cobertura, deu venir d'un poble remot, segur que ell vol trucar-me explicar-me que està fet pols, que necessita que algu l'escolti, però no té cobertura, pobret... quina absurditat, dèu meu, deixa d'invertar-te excuses, a l'hospital on deu està la seva mare si que hi ha d'haver cobertura, pobret, està trist i sol, i si el trucu jo?, va vinga, agafo el mòbil, el miro, busco a l'agenda...sort que la O és cap el final, no he trucat m'ha anat de poc, Dèu meu, fes que no truqui, que sigui prou forta, que no truqui, que truqui ell, no vull semblar deseperada.

Dos quarts i cinc d'onze, és definitiu ahir em vaig enrotllar amb un capullo mentider, perquè em va dir que em diria alguna cosa, perquè? si no volia, em podia haver deixat marxar, sense dir res, no hauria perdut tot el dia, mirant el mòbil, s'ha acabat, prou!! prou de pensar en ell, guardarè el mòbil, fins demà no penso mirà el mòbil, fins demà el matí res, s'ha acabat.

Les dotze menys deu, realment m'he cregut a mi mateixa dient que no em miraria mès el mòbil? tè deu minuts, si en deu minuts no hem diu res, l'oblidarè, no vl la pena un home així.

Les dotze menys dos minuts, siusplau Siemens, siusplau sona, fes un sorollet, si no vol que no em truqui, però el pip pip d'un missatge, un senyal de vida, sona, maleït mòbil, sona, no et demano tant? no? nomès un sorollet!! va vinga siemens, siusplau sona, hem queda un minut i haurè d'oblidar a l'home que estimo, sona, maleït sona!!!

La una, porto massa copes a sobre i demà haig d'anar a treballar. Definitivament els homes són la pitjor espècie per sobre l'escorça terrestre!!

Les quatre arribo a casa, no sé com he aconsgeuit posar la clau el pany, demà serà el primer dia de la meva vida com a dona sola, altre vegada, de fet, demà és avui, són les quatre, de fet, quan l'Òscar hem va dir, demà et dic alguna cosa, erem diumenge ja, de fet el demà que elll deia era avui, dilluns, no m'ha mentit, demà hem trucarà, clar, demà és dilluns, demà que és avui.

Les dotze, quina ressaca massa tequil·la amb lima, no m'ha dit res, ni la seva mare ha tingut un atac de cor, ni està a cap hospital, ni l'han atropellat, té cobertura i bateria, demà era ahir, i ja està la realitat de l'oficina m'ha fet topar amb la relitat, m'agafo a un clau roent, prou l'he oblidat, no estimo aquell capullo que hem diu que em trucarà i no ho fa, prou, desconecto el mòbil...buff quin descans, però... i si li van robar el mòbil, fins avui no ha pogut anar a la tenda i comprar un altre aparell, pobret, i jo he tancat el mòbil, el torno a connectar.

Prou!! definitivament el trucu. són les onze de la nit, he estat dos dies histèrica per no semblar deseperada, m'he menjat les ungles, m'he deseperat, m'he emborratxat, i tot per no ser una dona oberta i moderna que no espera que ell sempre prengui la iniciativa, el trucu no es deseperació sinò seguretat amb mi mateixa...merda, l'he trucat, merda!! no he pogut aguantar, merda, penjo, ja està he penjat no ha tingut temps d'agafar-lo, he anat més rapid...merda he trucat!! ara li quedara registrada la trucada. A veure que fa, donarà senyals de vida??

Les dotze i cinc de la nit, definitavament, ja està, el demà lògic i el demà matemàtic s'han acabat, no m'ha dit res, és oficial he tornat a fer el rídicul per un capullo, m'hen vaig a dormir, prou, un altre cop sola i sense objectiu...llums apagats...no puc dormir... a sobre m'ha provocat insomni?...que és aixo, el mòbil!! ha sonat el mòbil!!! no m'ho puc creure, hi ha un raig d'esperança!! ha fet un bip bip, un missatge, obro l'icona sms, si, el remitent ès l'Òscar, bé, si! si! m'estima, m'estima, s'ha volgut fer el dur, però el final a sucumbit...Capullo, desprès de tres revolcades, desprès de dos dies sense dir-me res, desprès de que JO el truquès, jo!, primer com a dona moderna que sòc, desprès de tot això, em diu: "m'has trucat?, que volies?"...Definitivament abandono el mòn dels sentiments, a partir d'ara ermitana!!

...aix, que li contesto per no sembla molesta ni deseperada?