Cercador
Pensaments que no callen
Un relat de: butxaca- Compartir:
Pensaments que em reboten el cap,
van de banda a banda,
em fan cada cop més mal,
es repeteixen, no volen cessar.
CALLEU!!!
Repassen cada acció, burletes,
tots els errors comesos,
riuen de cada pas en fals,
riuen i m'esgoten.
CALLEU!!!
He intentant silenciar-los,
cada nit em turmenten,
mama ajudem si us plau,
marxeu, deixeu-me en pau.
CALLEU!!!
No puc més,
no m'aixecaré més,
em quedaré al terra per sempre,
la meva ànima ha desaparegut.
CALLEU!!!
Em rebolco en el meu propi fang,
me equivocat tan en la vida,
no tornaré a obrir els ulls,
no vull bategar, vull dormir eternament.
CALLEU!!!
Viure arrossegada al terra,
ja me aixeca't masses cops,
no tinc forces,
mama ajudem si us plau.
CALLEU!!!
Comentaris
-
amelie | 21-11-2006 | Valoració: 10
tot s'arregla ;)
-
Ondia, tu, que estrany![Ofensiu]Arbequina | 09-06-2006 | Valoració: 8
Primerament, el poema te força coses que m'han agradat molt.
Però trobo que no s'ha de dir calleu als pensaments. És una frenètica manera de rebel·lar-s'hi.
En fi, jo també sóc una persona petita que va nèixer un caluròs agost del 82, i també se'm troba a faltar... amb gust (que crido massa).
I per això em dic arbequina.
En fi, vaig a llegir més coses teves.
Fins aviat.
Arbequina.
Valoració mitja: 8.67
l´Autor
6 Relats
16 Comentaris
7794 Lectures
Valoració de l'autor: 8.89
Biografia:
Nascuda en un caloròs agost de mil noucents vuitana-dos. Sòc una persona de butxaca(petita, passo desepercebuda, però si no hi sòc s'hem troba a faltar), m'encanten els llibres de butxaca (són mès portables) i els relats de butxaca (curts i intensos). No tinc historial d'escriptora però per alguna cosa es comença, no?