La Princesa i el rierol

Un relat de: butxaca

Aquell matí quan la Princesa es va despertar es sentia cansada, malalta, angoixada, no havia dormit gens bé, el seu xicot l'havia deixat la nit anterior, dient allò tan poètic i tant absurd "Ja no sento el que sentia, però tu ets genial, segur que trobes algú millor".
Estirada el llit mirant el sostre es sentia marejada, va mirar el costat del llit buit, tot tenia un color tant estrany, es va aixecar de cop, va veure que pel terra de l'habitació hi havia un rierol que semblava aigua però no ho era, tenia un color molt estrany, prenent forces a través de la curiositat va recórrer el rierol que sortia de la habitació i seguia pel passadís, el color d'aquell rierol s'intensificava, prenia un color blau elèctric i intens, no s'atrevia a tocar-ho, aquella estranya substància de color blau seguia fent camí, sortia per la porta del seu pis. La Princesa es va posar un abric sobre el pijama, absorta per aquell color blau que no sabia perquè li semblava tan familiar i confosa per l'episodi de la nit anterior on s'havia quedat soltera no recordà que era ple agost, i quan sortí el carrer seguint aquell estrany corriol blau la gent se la mirava estranyada, però la Princesa era incapaç d'adonar-se'n, només mirava el corriol, i caminava, carrers envall seguint-lo, mentre es preguntava com es que allò havia aparegut a la seva habitació i cap on es dirigia. Mentre esperava que el semàfors de vianants es poses verd, es va ajupir, va olorar aquella cosa viscosa i blava, era una olor dolça, plàcida i alhora forta i vigorosa, la Princesa no podia parar de preguntar-se que era allò.
Sense adonar-se del camí que estava fent, la Princesa continua caminant, fins que de cop, el rierol entrà en un edifici, la Princesa va alça els ulls, i ho va comprendre tot, l'edifici per on es posava aquell corriol blau i intens era l'edifici on vivia el seu fins ahir Príncep, el seu príncep blau que de camí a casa es va destenyir, i ja no era més que un altre home, la Princesa tornà a cas plorant, i preguntant-se que fa una Princesa quan el seu Príncep blau ha perdut tot el color.

Comentaris

  • Curt però intens,[Ofensiu]
    Meryl | 26-05-2007 | Valoració: 10

    com el cafè.
    Una trama enganxosa (en el sentit bo de la paraula) i un final original.
    Què se n'ha fet d'aquell príncep blau? S'ha convertit en un home qualsevol, però que encara li continua rondant pel cap.
    Molt fresc, sense floritures innecessàries.
    Genial
    Un petó gegant d'un monstre devorador de relats
    Meryl

l´Autor

butxaca

6 Relats

16 Comentaris

7785 Lectures

Valoració de l'autor: 8.89

Biografia:
Nascuda en un caloròs agost de mil noucents vuitana-dos. Sòc una persona de butxaca
(petita, passo desepercebuda, però si no hi sòc s'hem troba a faltar), m'encanten els llibres de butxaca (són mès portables) i els relats de butxaca (curts i intensos). No tinc historial d'escriptora però per alguna cosa es comença, no?