Cercador
Soc aquí
Un relat de: paparolaEls dies passan,
el temps també.
No soc trista,
no soc rès
una gota d'aigua dins un univers.
I camino...
no m´aturo.
No miro enrera,
i si miro recordo amb dolço
tot allò viscut.
I tu ets aprop
i ja no em fa mal.
En el jardi de la vida
tu has estat un reco bonic,
una nit molt estelada
la lluna plena.
Però el temps passa,
no tinc esma per records,
Els teus braços
una canço,
una mira,
sense record.
A so,
uns amants amb camins separats
però....
amb el seu grau d'amistad
que hi es i estarà.
I sonric,
i camino,
i visc.....
perque el mon no s'atura
i la vida segueix.
I mires el món,
i el temps passa,
i camines...
i troves nova gent...
i rius...
i sents....
i mai no t'atures.
perque vius i vols viure.
Sense odi,
sense rencunies.
La vida es curte...
tant curte.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sense tu, tot es diferent.
- Sense pena ni gloria...
- Voldria canviar de lluna.
- El pou dels desitjos
- Avui no ha estat una gran dia.
- Els dies llarcs i amb llum.
- Pensaments d'un día
- Has agafat llapis i paper
- L'escoltes?
- No tinc res especial
- Amic
- El Primer dia d'un NOU ANY
- Un dia diferent
- Els teus llavis a les meves galtes...
- La vida em vol