Sobrevolar la vida

el teu poema i em deixes ben tranquil de que no estiguis enfadada amb mi.
Amb això em quedo i ja està, la pataleta ja ha passat
una abraçada gyps
joan

que t'hagis pres malament els meus comentaris al fòrum. En cap moment pensava en tu en fer el meu comentari, saps que tinc una gran admiració per la teva poesia i em sabria greu perdre el contacte amb tu. Si t'he molestat espero que em perdonis.
una salutació
joan

pd1- en cap moment volia faltar el respecte a ningú, només volia fer una proposta que ja havia fet altres vegades i mai se m'ha fet cas, per això he estat una mica més incisiu, per donar lloc a una mica de reflexió.
pd2- penjaré un últim post al fòrum. Res del que escrigui va per tu, no te'l prenguis malament. Però vaja tu decideixes, si vols que et deixi en pau m'ho dius i ho acceptaré.

La vida com un pas lleuger, un sobrevol, el pas sobre una corda fluixa on de vegades ens creiem ingràvids i de vegades ens accelera el pos la gravetat.
Poema d'una torbadora bellesa, com sempre els teus, tenyit de la suau melangia de l'observació estoica del pas inexorable del temps i puntejat per la plenitud del contacte amb el si, el més extern, el cos abstat per la carn que és el contacte físic, la gravetat, i el si intern, que és aquest saber que de vegades pren la forma de rabent il·luminació però que aquí es presenta més aviat com una serena i malenconiosa consciència de la personalitat pròpia, aquesta que ens han modelat els que ens han deixat com a herència el seu pas pretèrit.

Una abraçada,
franz

plens de significat, expressats amb mestria. No deixis mai d'escriure si us plau.
un abraçada gyps
joan