Cercador
Silenci
Un relat de: paparolaSilenci,
absència de paraules,
que avuì i ara m'ofegen.
Silenci,
aïllament de tu
que em dol.
Sento la fredor de l'hivern,
la pluja als ulls,
que el món s'atura.
Desconcert de no entendre res,
de la manca de diàleg,
de no ser valorada.
Sento la foscor de la nit
I un laberint a la meva vida
a on no sé trobar sortida.
Comentaris
-
...[Ofensiu]indefinida | 09-01-2008 | Valoració: 10
Doncs sí...quan el silenci no vol ser silenci fa mal.
Bon poema!
Petons.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sense tu, tot es diferent.
- Sense pena ni gloria...
- Voldria canviar de lluna.
- El pou dels desitjos
- Avui no ha estat una gran dia.
- Els dies llarcs i amb llum.
- Pensaments d'un día
- Has agafat llapis i paper
- L'escoltes?
- No tinc res especial
- Amic
- El Primer dia d'un NOU ANY
- Un dia diferent
- Els teus llavis a les meves galtes...
- La vida em vol