Silenci

Un relat de: paparola

Silenci,
absència de paraules,
que avuì i ara m'ofegen.
Silenci,
aïllament de tu
que em dol.
Sento la fredor de l'hivern,
la pluja als ulls,
que el món s'atura.
Desconcert de no entendre res,
de la manca de diàleg,
de no ser valorada.
Sento la foscor de la nit
I un laberint a la meva vida
a on no sé trobar sortida.

Comentaris

  • indefinida | 09-01-2008 | Valoració: 10

    Doncs sí...quan el silenci no vol ser silenci fa mal.
    Bon poema!


    Petons.