Silenci.

Un relat de: paparola

Silenci,
no hi ha musica,
no hi han mots,
sents el silenci,
i al carrer plou.
No saps que passa,
però al teu rostre plou.
Temps de tempesta,
la sents ben endins.
Riuades de pena,
et van aflorint.
Cerques le branca,
que et tregui d,aqui.
No trobes resposta
per aquest neguit.
I tanques la llum,
i et fiques al llit.
No vols pensar més,
necesites fugir
d,aquests dies foscos,
que et van fent morir.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer