Cercador
... silenci ...
Un relat de: Capità Borratxo- Compartir:
Federico entra a l'estació de metro de Passeig de Gràcia, la que queda just davant del Comèdia. Introdueix la seva tarja al validador i baixa les escales. Espera el vagó. Quan arriba, seu al costat d'un home jove i de cara a una senyora gran (una iaia).
Als pocs segons sent el senyal acústic que avisa els passatgers de la propera estació. "Próxima estació: Catalunya. Correspondència amb línia 1, Ferrocarrils de la Generalitat i RENFE". Què molest és de vegades aquest missatge, pensa. Tanca els ulls. Imagina el seu futur. "Próxima estació:" ... silenci ... "Próxima estació:" ... silenci ... "Próxima estació:" ... Aixeca el braç, fa un gest amb la mà com si agafés una pistola. Ho fa poc a poc i mentre va tancant el puny l'arma va apareixent entre els seus dits ... "Próxima estació:" ... silenci ... "Próxima estació:" ...
Pum! Acaba de fer un tret contra l'altaveu d'on sortia la informació. La gent s'espanta i alguns criden. L'home que seu al seu costat diu:
- "Què fa? Està boig!?"
Federico s'apropa el canó al cap i prem el gatell. Pum!
- "Està boig!! Està boig!!" - torna a exclamar l'home que seu al seu costat.
- "No està boig." - li contesta la iaia - "No està. És mort."
... silenci ...
Comentaris
-
shhhttt[Ofensiu]gel | 22-04-2006
És genial aquest relat! No he agafat mai el metro però... dient això em sembla k kuan hi vagi duré la música ben alta!
-
uau![Ofensiu]AnNna | 17-12-2005 | Valoració: 10
que fort! pobre home! :S aiix... una de les raons per les que la gent agafa el catalunya Express és per no haver de sentir les parades tota l'estona... però a mi m'agrada més el Rodalies... es fa pesadet de tant en tant, però així saps on ets! :$ que jo d'orientació... la mínima! no, home, ara ja no tant, que m'he xupat molt de tren fins a Barna!
sant celoni-palau-llinars-cardedeu-les franqeses-granollers-montmeló-mollet-la llagosta-montcada-st andreu-el clot-passeig d gracia-sants.
apa! totes! jejeje!
i silenci... -
uauau![Ofensiu]Capdelin | 11-10-2005 | Valoració: 10
comences una escena aparentment habitual, sense gran excés de poesia, normal... poc a poc la situació es condensa... apareix el suspense, el dubte... i el final, impactant, bestial!!!!
la resposta de la iaia, insuperable!!!
avui t'he descobert... i et seguiré llegint... tens un estil propi i aquest tema m'ha pres!!!!
una abraçada! -
Genial[Ofensiu]ITACA | 24-09-2005 | Valoració: 10
Ostres, et juro que m'ha sorprès molt aquest relat.
Te una força increïble, i si es cert aquell missatget pesat al metro, les ganes de destruir-lo, sincerament t'ho torno repetir m'ha sorprès moltisim.
M'ha agradat, l'he trobat diferent , directe i amb força, curiós, especial, m'ha agradat. I el final l'he trobat molt bo, mai t'havia llegit, però sens dubte després d'haver llegit aquest relat, et llegiré tot el que publiquis, et felicito pel relat, es molt bo. Mentre ell llegia la imatge del protagonista al metro jugava sola, era com si jo estigues al seu costat ... quin final ... moltes felicitats.
Una abraçada molt forta, Clara
Valoració mitja: 10
l´Autor
61 Relats
131 Comentaris
55591 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
L'endemà d'aquella nit tot va ser nou. Però res no podria amb les seves ganes d'escriure. El capità va fotre's un bon glop d'aiguardent i obrí el llibre en blanc per la primera pàgina, tot escrivint:"L'endemà d'aquella nit..."
Si voleu res, us deixo el meu e-mail:
rubenroca77@hotmail.com
Gràcies per tot! (sobretot per les correccions, comentaris, valoracions, etc.)