Si no m'estimes tu...

Pouant en la teva creació poètica he restat impressionat de com és d'extensa, diversa i sobretot bella. Els teus poemes són un cant a la vida, a la natura, a l'ésser que habita dins nostre. I de retruc he anat a raure al you tube on hi surts (ets tu, oi?), expresses totes aquestes qualitats a través del verb, de la cançó viscuda i sentida. Quina veu més colpidora, punyent i emotiva que tens. D'un timbre que sembla emergir de la fondària del mar, d'eco de les muntanyes, del mormoleig de l'aigua, del xiuxiueig del vent, de l'espetec del foc... Quan tornis hi haurà pau. Quina joliua cançó! aquesta teva. Jo tinc un poema, "Adéu-siau!" el segon que vaig publicar a Relats en català, on dic: "Qui cantarà ara les vostres èpiques gestes? Potser algun ocell enamorat de tan ben sonants estrofes o alguna ànima en pena divagant sense drecera, plorant la pèrdua d'aital irrepetible forma de vida". Aquest, un poema que s'adiu de ple amb la teva sentida forma de poetitzar la vida a través de la natura. Si no m'estimes tu...

seré l'amic del llop,
i fugiré pels prats, buscant la llibertat

em van agradar especialment aquests versos perquè m'enganxaven en un moment d'un període en el que no estic molt estable. I en gran part és per aquests "si no's".

M'agrada com utilitzes les comparacions amb la natura i elements amb els que vivim a diari i ens envolten.


No van refredar-se els petits, no?
Encara que fos breu i que el vent no acompanyés, va ser una estona agradable.


ens seguim veient entre lletres!
que vagi bé,
Gemm@

un cant salvatge a la natura.
Com una declaració d'intencions ferma i irrevocable.
Ser part del bosc, del gebre i del mar, ser fulla, terra de fang, part d'aquest tot que t'abasta.
Encara que t'estimi, seguiràs fidel a aquest amor ancestral i salvatge cap a la natura oberta, fora del món impostat.

L'he trobat impressionant, no et diré a qui em recorda aquest amor brutal a la natura i als espais oberts, algú que tu ja saps que admiro, un gran poeta, un ésser especial, amb una sensibilitat empàtica, com la teva.

una abraçada

dius les coses com les sents, perquè és l'única manera d'entendre-les de veritat.

La natura és la nostra mare, germana i amant; és la força que es troba en el més fràgil brot tendre. I tu saps que, la resta, són capricis; o, a vegades, regals de la naturalesa.

El poema és preciós, la rima gens forçada i les paraules d'una prosòdia sublim. La bellesa i la força.

Em sembla que no tinc el teu correu electrònic; em pots enviar un mail per fer-te la meva petició de premi per allà (si no ha expirat...)?

petons,

m
[email protected]