Cercador
Si mires la lluna...
Un relat de: silvia_peratalladaSi els somnis son intensos
i mires la lluna,
preciosa, com sempre,
i sona la música,
i et sents bé,
enmig de tot
i lluny del res,
veuràs el teu món
caminar endavant.
En la foscor de la nit,
les espurnes de foc
enlluernen el camí
d'una lluna, que comença,
una vida, que continua,
qui sap,
si en la mateixa direcció
d'un estiu que es fa present,
els despertadors que no sonen,
i paraules que t'arriben
qui sap d'on i en quin estat...
Comentaris
-
Guspira | 10-08-2005
Caminar endavant... tot llegint paraules que arriben d'allà on algun dia els somnis es faran realitat... esperem, oi?
Si dius tot això... millor no deixar de mirar la lluna... ni els fars que brillen a l'horitzó, ja sigui al nord-est aquí, o al sud allà... i no ho deixaré de fer!
Poema preciós!! Podria escriure linies i linies comentant cadascun dels vers que has escrit, tan dolços i amb tanta vida!
Un petó! :-@
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581741 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....