Si mires la lluna...

Un relat de: silvia_peratallada

Si els somnis son intensos
i mires la lluna,
preciosa, com sempre,
i sona la música,
i et sents bé,
enmig de tot
i lluny del res,
veuràs el teu món
caminar endavant.
En la foscor de la nit,
les espurnes de foc
enlluernen el camí
d'una lluna, que comença,
una vida, que continua,
qui sap,
si en la mateixa direcció
d'un estiu que es fa present,
els despertadors que no sonen,
i paraules que t'arriben
qui sap d'on i en quin estat...

Comentaris

  • Guspira | 10-08-2005

    Caminar endavant... tot llegint paraules que arriben d'allà on algun dia els somnis es faran realitat... esperem, oi?

    Si dius tot això... millor no deixar de mirar la lluna... ni els fars que brillen a l'horitzó, ja sigui al nord-est aquí, o al sud allà... i no ho deixaré de fer!

    Poema preciós!! Podria escriure linies i linies comentant cadascun dels vers que has escrit, tan dolços i amb tanta vida!

    Un petó! :-@

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581741 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com