Si la tingués, jo te la donaria

*

"Si la tingués, jo te la donaria
una claueta per obrir el meu cor.
I així veuries l'amor que jo et dono,
el que t'estimo de dia i de nit."

Així fa la cançoneta que sovint canta l'avi de la meva mestressa, una nena de 12 anys. Jo sóc això per a ella: una claueta per obrir el seu cor. El diari que li van regalar el dia del seu aniversari la va fer sentir gran, però el que de debò la va enlluernar, més que les tapes brillants del quadern, vaig ser jo, la claueta que serveix per guardar els seus secrets i obrir-los quan ella vulgui. Ella i ningú més pot saber què hi ha escrit en aquests fulls.

No us podeu imaginar com espero cada vespre el moment màgic: ella obre el calaix i en treu el quadern. Se'l mira i acarona la coberta brillant. El deixa damunt la taula i se'n va cap al racó secret. A la prestatgeria hi té un marc amb una foto amb les seves amigues. Darrere la foto, amagada en un petit esvoranc entre el marc i el cartró, espero amb impaciència que m'agafi amb els seus dits. Em quedo arraulida entre plecs de la seva mà, notant la seva escalfor. M'agafa amb delicadesa, petita com sóc, i l'ajudo a obrir el minúscul cadenat, guardià de les seves paraules. Em sento gran i poderosa, més gran que el marc de fotos que m'amaga, més poderosa que el cadenat, més gran que el quadern. Sóc petita, sóc freda si ningú no em toca, i sé que hi ha altres claus més grans i fortes que jo que obren portes, armaris, cotxes, caixes fortes... Però jo em sento gran, sóc la clau del seu cor.

I ella es posa a escriure coses que no entenc: no sé llegir, però percebo els seus sentiments, feliços o tristos, mentre el bolígraf va recorrent els fulls amb aquella lletra rodoneta. Pot ser tot negre o bé omplert de colors vius. Pot escriure o dibuixar: flors, nens, cantants, senefes amb tot de formes, de cor, traingulars, esfèriques, d'estrella... una vegada va fer una senefa de claus, prenent-me a mi com a motlle!

Quan acaba, em torna a agafar i, prement-me fort, rellegeix el que acaba d'escriure i fa un cop d'ull a les pàgines anteriors. Sospira, tanca el quadern i col·loca el cadenat. No em necessita per tancar-lo, però sap que em té i que hi seré quan el vulgui obrir. Com el cor, que es tanca quan un vol, però necessita dels altres per obrir-se.

Amagada de nou darrere el marc de fotos, sento la veu de l'avi que li ve a fer el petó de bona nit i li canta:

"Si la tingués, jo te la donaria
una claueta per obrir el meu cor.
I així veuries l'amor que jo et dono,
el que t'estimo de dia i de nit."