si jo fos un pinotxo nas llarg de mentides...

Un relat de: teresa serramia
si jo fos un pinotxo nas llarg de mentides...
tots dirien: ets un pinotxo
un nen de fusta

i jo els diria: jo vull ser el grill
el copalta del grill
poder fugir com ell
no haver d’anar a l’escola

jo vull ser una gàbia
que s’obre i tanca
deixar fugir tothom
dels barrots del seu destí implacable

jo vull ser la llum del carrer
la fascinació de les hores
lliscant per les parets de la vida
com l’heura que s’arrapa en estimbar-se

la fada no, és massa de mentides
la vareta màgica no, és ensucrada
vull fugir camps a través del conte que m’atrapa

no vull ser protagonista
vull passar desapercebuda
que no se n’adonin mai que m’he escapat
camins de llibertat enllà... del pensament

-saps un secret? vull ser
però no sé pas què vull ser
per tal de no deixar de ser-

Comentaris

  • bones reflexions...[Ofensiu]
    joandemataro | 08-04-2011 | Valoració: 10

    planteges en aquests versos que donen per pensar...
    gràcies també a tu pel teu contacte Teresa
    fins aviat
    joan sense por

  • no pots ser res més [Ofensiu]
    Leela | 08-04-2011

    que el que ets Teresa, una persona lliure que fa voleiar les paraules, que obre portes, original, diferent, divertida, com una alenada d'aire fresc.
    Una persona a qui no li calen varetes màgiques per obrir noves portes, tu ja ho saps fer amb les paraules.
    Una abraçada!

  • És ben clar...[Ofensiu]
    AVERROIS | 07-04-2011 | Valoració: 10

    ...els que vols ser... "El vent" que lliure i invisible recorre els paratges més llunyans, acarona les suaus cares i xiuxiueja paraules d'amor.
    Una abraçada.

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82633 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.