si em cantes, et somiaré

QUE VULL DORMIR!
Jo de cantar no en sé, per tant em conformaré en escriure (que tampoc en sé però,....)

Com sempre em deixes tocat. Em trasvalsa la manera com exposes les emocions i els sentiments. Ho fas de manera immensament bé. Disfruto a cada moment. Gràcies.

Un petó emocionat!

ja no escric cap més poema... em desanimes!
després de llegir-te, tan dolça i dura, a la vegada... tan suau i melangiosa... que cony he d´escriure, jo, eh?!
la culpa és d´ell... per deixar la porta mig oberta
( je je je )
i... acaba de fumar, que em poses... uuuuuix!!!!

Que maravellós que ens deixin la porta del cor oberta, per poder entrar més enllà del instants, de les absències, dels anhels.
Entrar pausadament, sense molt soroll, restar allí un o molts instants, gaudint del seu món distint.

Una abraçada i fins aviat!