Sexe i televisió

Un relat de: SANTANDREU3

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

O R G A S M E S

El diumenge passat, dia 10 de març de 2002 vaig veure a TV3 (la nostra), un reportatge extens i documentat sobre l'orgasme femení. L'orgull de classe i la poca vergonya en les seves exposicions em van deixar com de pedra picada.

Un grup de dones desimboltes van parlar extensament de les seves sensacions més íntimes i quins racons de la seva anatomia eren més rendibles pel seu plaer.

Una va explicar una mena de conte de com, quan Déu donava forma a l'home i la dona, els va preguntar: "Qui, dels dos, vol pixar dret ?" i que l'home es va anticipar a la dona i va dir: "Jo". I que Déu va dir, llavors, a la dona: "Bé, doncs a tu et correspondran els orgasmes múltiples".

I el cert és que és així, en el temps que l'home frueix d'aquell moment d'èxtasi, la dona pot tenir la mateixa sensació quinze vegades seguides, segons testimonis en directe. I no només això, l'home s'ha de posar a la feina per aconseguir aquell fi i la dona ni ha de baixar de l'autobús, només una veu suggestiva li pot provocar la reacció final.

Encara més i més decebedor. L'home és maldestre i la majoria de vegades que la dona es posa a demostrar fingidament que ja ha acabat la funció és perquè té ganes de dormir i no rebre més empentes. I que quan vol una autèntica i rendible secció de sexe, val més un bon consolador que els tres "Oscars" masculins, junts, de les tres últimes edicions d'aquell prestigiós certamen.

Va parlar molt una senyora gran que donava classes a alumnes que, despullades i en cèrcol , rebien les lliçons sobre positures i usos més productius dels consoladors de formes variades que s'ensenyaven. Va mencionar, per cert, les paraules d'agraïment d'un marit que es veu que ja estava una mica tip de llepar-li tanta estona seguida el clítoris i tots els seus voltants..

(Es veu que li feien mal la llengua i les cervicals.) Aquella senyora mestre també donava un consell general a les seves deixebles. Deia que el volum dels atributs masculins no era decisiu, però la edat si que era important i que ella sempre que podia prenia per companys homes com més joves, millor i aconsellava que fessin el mateix les seves alumnes, que l'escoltaven despullades i de quatre grapes a terra, amb el consolador de pràctiques a la mà.

Com home, la primera sensació que vaig tenir al veure el reportatge va ser d'alivi al pensar que les dones de la meva època no eren tan evolucionades i encara ens necessitaven.

I encara una sensació final masclista (ho sento) al pensar en totes les coses que no es cansen de reivindicar, les fèmines.

Si es veu clar que s'escorren quan volen i tantes vegades com els hi ve de gust i sense data de caducitat en les seves possibilitats fisiològiques, encara volen que els hi rentem els plats?

Com diria el meu bon amic en Fèlix Soler: "Vamus, hombre !"



Comentaris

  • Déu, els Orgasmes femenins i TV3, la vostra[Ofensiu]

    Hola Pere,
    L'ordre està conscientment posat :
    1. Déu. Que te a veure amb la resta ?,potser, potser alguna cosa, amb els orgasmes femenins, perquè al cap i a la fi, sembla que va fer la dona, perqué l'home no estes sol, oi ?
    2. TV3, aqui si que res que pugui relacionar a Déu i aquesta eina de propaganda política, que dissortadament no fa ja la feina per la que va ser creada, la de donar a conèixer la llengua i la cultura del país. * Pais, cal entendre que aleshores volia dir Catalunya.
    Quan a les afirmacions d'uns/es i altres, em semblen totes respectables, i mereixedores d'un millor tractament.
    En aquest tema de les relacions interpersonals, sobre conya i manca informació. Amb més de la segona i menys de la primera, de ben segur que l'index de felicitat personal augmentaria exponencialment.
    Que et sembla a tu ?

    mora.a@guimera.info

  • Molt instructiu...[Ofensiu]
    Trobador | 08-08-2005

    Gràcies Pere per il·luminar-me, m'està canviant la concepció de la vida després del teu escrit....
    Ara de veritat, jo també vaig veure aquest reportatge i encara estic reflexionant sobre moltes coses...
    En fi, molt bon relat.