Setembre estrany

Un relat de: bufanúvols

Ara que sé que tornes,
ara que sé que tornaràs a marxar,
ara que sé que t'abraçaré,
ara que sé que t'importo,
ara que sé que penses amb mi
i que m'estimes
com jo t'estimo
i tornarem a fer-nos mal
el dia 17, havent dinat,
voldria dir-te:
que tan se val.

Comentaris

  • Ple de certeses[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-09-2007 | Valoració: 10

    Un poema breu que per contrast mostra un món sencer entre els seus versos, una relació entre dos que és un univers de sentiments, d'emocions, de certeses, de tendresa amb regust de cafè, és a dir, de la que no embafa.

    El final l'he trobat plenament encertat, ja que ens fa aterrar, amb un somriure als llavis per cert, a la realitat personal, a l'arrel de les prioritats.

    Un plaer venir a llegir-te en aquest matí de setembre, encara d'estiu, però ben nuvolat.

    T'envio una abraçada gran i calorosa,
    Unaquimera