Cercador
SEQUERA
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Fa ja temps que res no hi creix
i el neguit, amb tal visió, em copsa.
Escletxes resseques en un paratge eixut.
Sols aranyes que escapen de la llum,
que aguaiten un cop de sort i esperen.
Esperen que la vida torni a aquest erm.
Com elles resto a l’espera també.
Pacient sotjant silent la presa:
Mots que a la teranyina s’enredin
i acabin enllaçats sobre el paper.
i el neguit, amb tal visió, em copsa.
Escletxes resseques en un paratge eixut.
Sols aranyes que escapen de la llum,
que aguaiten un cop de sort i esperen.
Esperen que la vida torni a aquest erm.
Com elles resto a l’espera també.
Pacient sotjant silent la presa:
Mots que a la teranyina s’enredin
i acabin enllaçats sobre el paper.
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102746 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com