Cercador
Sentits sense sentit
Un relat de: Encarna Romero- Compartir:
Sentits sense sentit
Veig aquest ull monstruós que es devora a si mateix.
Miro aquesta allargada boca que em mira entre dents
corroïdes per milers de crispetes de blat de moro.
Em terroritza aquesta arrugada orella
que olora els meus perduts passos.
Vago incessantment per un desert
entollat de mil miratges.
Fujo d'aquest ample nas
que toca els meus pensaments verds
i els fa madurar d'improvís.
M'amago d'aquesta grotesca pell
que em olora, em persegueix
i es desfà en grises escates
endurides i pudents.
Camino perduda en el món dels sentits,
sense sentit,
on res és el que sembla
i res del que sembla és.
Veig aquest ull monstruós que es devora a si mateix.
Miro aquesta allargada boca que em mira entre dents
corroïdes per milers de crispetes de blat de moro.
Em terroritza aquesta arrugada orella
que olora els meus perduts passos.
Vago incessantment per un desert
entollat de mil miratges.
Fujo d'aquest ample nas
que toca els meus pensaments verds
i els fa madurar d'improvís.
M'amago d'aquesta grotesca pell
que em olora, em persegueix
i es desfà en grises escates
endurides i pudents.
Camino perduda en el món dels sentits,
sense sentit,
on res és el que sembla
i res del que sembla és.
Comentaris
-
No se que dir-te del contingut,,,[Ofensiu]Annalls | 30-01-2014
.... en el sentit de dir que entenc de que parles, però malgrat aquest detall, ma agradat molt, em anat a un món surrealista, hem travessat el mirall d'Alicia,no sé però es ben diferent del que te llegit... desconcerta i fa que el rellegeixis... Si no fos jo com soc ,ja hauria copsat el sentit del que ens vos dir... però jo funciono a camara lenta , potser d'aqui uns dies i torno i se'm fa la llum.
Anna -
potent![Ofensiu]Pispireta | 29-01-2014
Realment resulta caòtic tot plegat! Un poema contundent, felicitats!
